ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 1 de febrer de 2010

L’Habitació de Verònica



Teatre Municipal La Gorga
Diumenge, 31 de gener de 2010 a les 19 h.

Un ple gairebé absolut aconseguí la presencia dels actors i actrius catalans: Lluís, Soler, Mercè Montalà, Silvia Marty i Miquel Sitjar, en un text d’Ira Levin molt proper al teatre de “boulevard” de fa alguns decennis: L’Habitació de Verònica. Llàstima però, que aquest ple vingués més condicionat per la popularitat dels seus intèrprets a través de sèries televisives (Cor de la Ciutat, Amar en tiempos revueltos, Comisario, Un paso adelante,…) que per un interès en la pròpia posada en escena. Està clar que les productores aposten sobre segur amb aquests repartiments -sempre amb els rostres dels artistes al cartell - per omplir teatres. Les propostes més arriscades, aquelles que fan anar endavant la producció escènica del nostre país, romanen avui per avui, tancades en les sales de petit format de la capital. I en la difusió d’aquestes noves propostes és on haurien de treballar els tècnics i tècniques de Cultura (amb majúscula) dels petits municipis, coneixent-les i arriscant-se a la seva programació. Aquest fet permetria la desitjada “descentralització” en l’àmbit cultural més enllà de la Temporada alta gironina.


La proposta del director Hèctor Claramunt recorda de bon tros aquelles direccions d’encàrrec que és feien fa una trentena d’anys. Quan encara hi havia empresaris lligats a teatres. Quan calia fer calaix. Sense posar en dubte unes excel•lents interpretacions de Lluís Soler (un actor de l’equip “titular” del Teatre Nacional de Catalunya), d’una Mercè Montalà (amb una de les veus més escoltades del doblatge en català del que tant es parla aquests dies), de Silvia Marty amb una varietat de registres importantíssima, que li permeté de construir un personatge molt creïble; i d’un Miquel Sitjar amb els papers més desagraïts de la funció. Unes bones interpretacions per un drama que deixava aflorar els fantasmes de les històries de misteri llegides pel seu creador. Edgar Allan Poe, Agatha Christie i Sir Arthur Conan Doyle mesclats amb la filmografia de Hitchcock. Una posada en escena excessivament justa. Amb una escenografia que semblava llogada a un grup d’afeccionats. Una il•luminació nefasta que es veié perjudicada per un munt de problemes a l’inici de l’espectacle: el públic entén que el llum s’encendrà quan un actor fa girar l’interruptor en entrar a una cambra. Una banda sonora de film de suspens que en alguns moments emmascarava tant les veus que aquestes tenien problemes per fer-se entenedores. Tot plegat un despropòsit i un desgavell tècnic que no ajuda gens al “bolo” palamosí en un text sense cap més interès que passar l’estona: el Teatre és quelcom més.

Quan hom arriba al Teatre Municipal La Gorga amb un cert temps i a més fa fred agrairia poder fer ús del seu ampli vestíbul enlloc de romandre a la serena nit freda. Cal que sigui la direcció del teatre qui marqui la temporització d’una representació i no la companyia convidada, com també cal obrir la sala amb el temps suficient per començar les funcions a l’hora assenyalada. Un cop obertes les portes, quan hom cerca la seva butaca, descobreix que bona part de les butaques del teatre municipal presenten un aspecte malmès, amb el tapissat dels seients molt desgastat i en molts d’ells trencat amb l’escuma interior a la vista. El Teatre Municipal ja té grapat d’anys de servei i precisa d’un manteniment que no s’ha fet ni es fa. Anar al teatre és un acte cultural , lliure i de gaudi pels espectadors, fem-ho fàcil.