ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 7 de març de 2010

Gespa a les vagines.



Obra: Els secrets de la vagina. Basada en l’obra d’Eve Ensler “The vagine monologues” (1996)
Lloc: Teatre Municipal La Gorga. Palamós
Estrena: 5 de Març de 2010


El grup teatral d’afeccionats La Gespa estrenà la seva nova proposta escènica “Els secrets de la vagina”. Una nova proposta coral on intervenen 15 actrius, en un espai diferent dins el teatre de la vila: l’escenari. La limitació a 70 espectadors per representació i la transformació de les taules en un espai modular semblava, a priori, que presentaria un treball de proximitat, íntim i no ha estat així. La representació transcorre en una clàssica configuració a la italiana -actors front al públic- sense cap mena de trencament de la quarta paret. Però aquesta mena de configuracions escèniques han d’estar molt ben estudiades per permetre, per exemple, mantenir una bona visió dels espectadors d’allò que transcorre durant la representació. De fet, el principal element escenogràfic: la sorra, només podia ser vista per les dues o tres primeres fileres. La resta es conformaren en escoltar uns textos -monòlegs- veient, de tant en tant, el rostre de l’actriu. Àdhuc les diferents projeccions sobre la pantalla que tancava la part posterior de l’escena eren difícils de seguir. Per tant, cal tenir molta cura amb les “escenografies agosarades” i les propostes trencadores. Aquestes s’han de fer sempre sobre una base tècnicament correcta.

Artísticament “Els secrets de la vagina” és un text que s’ha muntat de moltes i diferents formes. Fou estrenada en un petit Cafè teatre de Nova York. Però ha estat representada en un centenar llarg de països, majoritàriament lligada a la data del 8 de març. En general sol buscar-se la seva vessant més divertida i còmica per injectar de forma no dolorosa -però alhora altament eficaç, reflexiva i contundent - tot un seguit de missatges sobre el que significa ser dona en la societat actual i a diferents parts del món. En Carles Garrido, que assumeix la direcció, la posa en escena com una conferència il•lustrada. L’actriu que representa a Eve Ensler, l’autora, presenta cadascun del monòlegs de forma didàctica i amb una seriositat acadèmica. La resta del grup fa un treball molt desigual. De les diferents actrius, sempre presents a escena, algunes senzillament s’aixequen, van al centre de l’escena, “diuen” el seu paper i tornen a asseure. D’altres són més capaces d’incorporar el seu personatge, trobant-ne les claus i perfilant treballs ajustats i divertits. El treball de totes elles està excessivament basat en la seva “gràcia”personal. Aquesta mena de muntatges, quan han estat fets per grans actrius professionals -Jane Fonda, Whoopi Wolberg, Glenn Close, Sussan Sarandon - permeten aquesta mena d’exhibició de les seves capacitats. En el teatre d’afeccionats és necessari un molt bon treball d’actors per treure l’entrellat d’uns textos rics i provadament reeixits. Cal que un text còmic aconsegueixi fer riure, i que un de dramàtic sigui capaç d’emocionar a l’espectador, provocant-li la catarsi aristotèlica desitjada com un dels clars objectius de la representació teatral.

“Els secrets de vagina” són per altra banda una bona ocasió per celebrar un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març). Sobretot a una vila com Palamós on sol passar desapercebuda per manca d’actes populars (fora d’anys electorals). La Gespa ha fet una bona selecció amb una posada en escena que tot i la sorra, no acaba de tocar de peus a terra. Però mai ningú podrà posar en dubte el treball, l’empenta, l’afecció i el prestigi que ha donat, dona i donarà aquest grup teatral a Palamós.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Aficionat a fer criticas de teatre, Uffffff,.... no, GRACIES.
Aixo si, GRACIES per venir sempre a gaudir dels nostres espectacles.
Salutacions cordials.
La numero 15

escenavegant ha dit...

Què senzill és amagar-se en l'anonimat!
Fer una crítica no és gens senzill. I ho és menys quan hom viu en una vila petita com Palamós. Escriure una crítica va molt més enllà de les pessigolles al ventre, de l'emoció visceral, del... m'agrada o no m'agrada. Cal entendre que ens ha volgut expressar el director, quin sentit té una escenografia o per què s'ha triat aquella dramatúrgia. Cal haver vist molt de teatre, haver-lo estudiat, conèixer estils, autors, tècniques d'expressió, tècnica actoral. També és bo d'haver trepitjat un escenari -millor professionalment -, per entendre situacions i accions que poden acompanyar la representació.
Una crítica no és cap sentència judicial. Pot estar equivocada (també les sentencies). Pot ser que el crític no hagi entès el muntatge o la producció. Però..., si una persona "entrenada" en el coneixement dels codis dramatúrgics no és capaç de treure'n l'entrallat d'una representació, serà capaç el públic en general?
Sóc un crític teatral afeccionat? Potser. Però en virtut de la llibertat d'expressió seguiré anant al teatre per gaudir (de vegades patir)de tota mena d'espectacles.
Ah! La crítica és, ha estat i serà una eina fonamental per la difusió de les arts escèniques.
Crítica teatral... Sí, gracies!

Anònim ha dit...

Sr. Salvador.

M'agradaria que per un moment vosté oblidés que es va dedicar professionalment a les arts escéniques teatrals i que es poses a la pell de 15 dones que durant 9 mesos (o sigui, un part) han estat donant la pell, l'esforç, les hores, temps robat a les nits i a les nostres families, per poder pujar a dalt l'escenari,i, amb tota la dignitat del món, representar el que estem representant.
Moltes de les dones que formem aquest grup, prácticament mai, havien tingut la oportunitat de tenir un paper important, mai s'havien encarat al públic com ho han fet ara, que si ja és difícil en condicions normals, imaginis amb el públic tan aprop, i sap, crec que això sol ja és digne d'elogi.
Vol que li expliqui perquè no ens ha entés?? Per què no ha entés l'esséncia de formar part d'un grup de teatre d'un poble com Palamós. Perque formar part d'un poble no significa només viure en un poble. Quan la gent ve a veure a la Gespa, no ve a veure teatre professional, ve a veure a la Consol Tubert, que sempre ens fa riure i passar una bona estona, ve a veure a les germanes Hortal, que m'han dit que ho fant tan bé, ve a veure a la Margarita Flaqué, que s'estrena a dalt l'escenari....ve a veure a les persones del poble.
Referent a l'escenari, té rao en dir que les últimes files es perdien part de l'escenari o fins i tot del canvi de les faldilles o de les projeccions, però bé, l'espai és el que és i les mancances económiques actuals, no permeten fer el que realment es voldria.
Crec que vosté encara no s'ha desprès de l'esperit urbanita, no coneix l'esséncia de poble, no coneix les arrels del poble, del què fa poble.
Si ens hi dediquéssim professionalment, i no fossim, administratives, psicólogues, arquitectes, mestresses de casa...doncs no li contestaria la seva crítica. Però no som professionals, ni pretenem ser-ho, i ens agraden les crítiques bones i dolentes quan estan al nostre nivell amateur.

Carme Ferrés i Àvila.


Fe d'errades: la persona que firma el primer escrit amb la número 15, em va demanar ahir a la nit mitjançat correu electrónic i abans que vosté li contestés (cosa que no em va ser possible fer ja que ja estava dormint, i em sap greu no haver-ho fet), que li digués que era la Consol Tubert, persona que MAI s'amagaria darrera d'un anónim.

escenavegant ha dit...

Benvolgudes Carme i Consol,
Trobo del tot injustes aquestes acusacions per diferents motius que vull expossar-vos a continuació:
- Puc entendre l'acusació de no entendre l'essència del que significa el teatre d'afeccionats. Ho entenc des del vostre desconeixement lògic de la meva trajectòria professional, lligada durant dècades a aquest àmbit. Treballant i col·laborant amb centenars (sí, centenars) de grups de teatre afeccionat del nostre país. Coneixeu el que són Els Pastorets i les Passions? Doncs, durant més de cinquanta anys hi hem treballat. Reconeixements i premis avalen la trajectòria meva i de la meva familia en aquest àmbit. A vostès potser no els sona el nom del taller d'escenografia dels Germans Salvador, però si pregunteu dins l'escenari de qualsevol vila o ciutat de Catalunya segurament us en donaran una referència positiva. Fins i tot en els moments més durs de la trista etapa històrica que visquerem fa uns decennis. Per tant, sí que conec el que significa treballar i fer teatre afeccionat. Personalment ho vaig fer durant els anys 70 i 80 en dos grups avui desapareguts: Teatre Estudio Samuel i Grup Garigots.
- Formar part o no d'un poble. Qui ho jutja? En un article anterior d'aquest mateix blog: Ésser empordanes (3/11/2009), ja vaig expossar els meus sentiments i el marcatge al que tota persona no nativa és sotmès a la nostra vila, en un refús somort que dol. Però pertànyer a un poble, a més viure-hi, significa estar integrat en el seu teixit social, participar i col·laborar en les iniciatives i activitats que s'hi fan, amoïnar-se pel seu funcionament, fer propostes,... Un expresident de la Generalitat digué fa anys que era català tot aquell que vivia o treballava a Catalunya. A Palamós no és ben bé així. Lamentablement hi ha força "palamosins" de mena que no fan res de tot això, però que no s'estan de marginar als nouvinguts: "Tu no ets de Palamós, oi?". Us sona la frase...
- La crítica teatral d'un grup de teatre afeccionat no té res a veure amb una crítica teatral de teatre professional. En aquest mateix blog hi podeu trobar-ne alguns exemples. El prisma és molt més transparent i el rigor força més baix. Ara, si el que s'espera sempre és el copet a l'esquena, heu de saber que sempre el tindreu. He defensat el treball de La Gespa des de la primera funció que vaig veure ja fa un grapat d'anys.
Finalment, crec recordar que és el primer cop que es desferma una reacció d'aquesta mena davant una crítica. No és el primer cop que aquesta deixa de ser un elogi. Aquest sempre ha arribat quan el producte -la representació - ha estat correcte.
Lamento haver ferit sensibilitats. Ho dic de debó.
Salut!

Anònim ha dit...

Estimat Sr. Salvador,
no pateixi, no ha ferit sensibilitats. El que a mi em sap greu és que vosté s'hagi ofès, no era la meva intenció.
Estic segura que professionalment té una gran carrera, tant vosté com la seva familia, i el felicito per això. Però ningú està posant en dubte aquesta gran carrera. El què pretenc explicar-li és que, a nivell de poble, a nivell de teatre per el poble, les crítiques que realment compten són les crítiques de la veïna Maria, de la persona que treballa al meu costat, de la mare que porta el nen a la mateixa escola que el meu....persones que saben que no som actrius, que som persones com elles, i que valoren i aprecien l'esforç que suposa pujar a l'escenari. No es tracta de tirar de curriculum professional per justificar crítiques de coses que ni la veïna Maria, ni la companya de feina, ni la mare del nen, s'hi fixarien. Em valen les crítiques del dissabte al matí al mercat, el boca-orella. Va molt més enllà d'un copet a l'esquena. És a això al què em referia quan parlava d'essència de poble. La gent no veu un escenari poc adequat, veu a les persones.
Sr. Salvador, el 9 de març de 2009, ara fa uny, ja li vaig contestar a la crítica de l'Aquari. Vaig trobar de justicia dir-li el que li vaig dir sobre l'escenografia. I després de tornar-me a llegir les paraules que li vaig escriure, em reafirmo amb tot el que li vaig dir.
Agraeïxo el temps que ens dedica!!!
Salutacions!!

escenavegant ha dit...

Benvolgut o benvolguda "anònim",
La meva carrera professional no té cap mena d'importància més enllà de ser la base de coneixement que em permet opinar amb coherència. L'explicació només desmentia l'afirmació que no conec el món del teatre afeccionat. Res més.
El públic és l'objectiu i receptor de qualsevol representació. Per tant la Maria o la mare que porta el nen a l'escola sempre seran més importants que qualsevol crítica. Ara, aquestes han servit històricament per introduïr la reflexió més enllà, com ja he dit anteriorment, del "m'agrada" o el "no m'agrada".
La seva visió sobre el fet teatral s'ajusta amb exactitud a la de molts actors i actrius professionals. Es troba dins la creencia errònia que la representació són ells. El teatre és la suma d'art i tècnica: literatura, dramatúrgia, interpretació, escenografia, il·luminació, àudio, vestuari, maquillatge, etc...
M'he rellegit el seu comentari (ara entenc que qui signa l'escrit anterior és la Carme). Obviar temes dins una crítica pot tenir diferents significats. En el cas de "Aquari", no parlar del decorat podria significar que aquell senzillament funcionava. I que una escenografia "funcioni" amb la dramatúrgia d'un espectacle significa que compleix amb el seu objectiu. Fa molts anys que l'escenografia ha deixat el seu paper de vedet (S. XIX) per passar a ser una "actriu" més a les mans del Director d'escena.
Gracies per aquest seguit d'escrits que crec m'han permès possar en clar alguns aspectes d'aquesta tasca tant desagraida: la crítica.
Salut!

Anònim ha dit...

Sóc una membre de Gespa. Vull dir la meva, perquè entenc que tothom és lliure de poder opinar, i aquesta ocasió, crec que s'ho mereix.
No vaig participar activament en el projecte de vagines, però sí que m'en sento part perquè les que varen interpretar-la són les meves companyes, i moltes d'elles amigues.
A mi em va agradar molt. Em va agradar perquè vaig veure la Dolors, la Carmeta, la Margarita, l'Alicia, la Consol, la Mari, la Neus,etc.. totes elles eren jo. Totes elles em varen fer gaudir d'una bona estona i m'en vaig sentir part de tot aquell projecte. M'en vaig sentir orgullosa de pertanyer a Gespa, i vaig ser molt conscient de l'esforç que varen fer totes elles i tot l'equip tècnic per portar-la a terme amb la dignitat d'un grup amateur.
Però deixant els sentiments a part, hem de poder acceptar una crítica feta des de una visió d'una persona relativament externa al grup, i cal valorar-la com el que és: una opinió.
Qui la dóna, és una persona arrelada a Palamós sentimentalment i pertant, un Palamosi, com jo.
Ademés és un professional del món de l'escena i entenc, que només vol donar el seu prisma subjectiu com a coneixedor multidiciplinar teatralment parlant i entenc, també, que amb les seves paraules ens regala pistes per millorar. Benvingudes siguin les critiques d'en Jordi Salvador i de qualsevol altre, sempre que estiguin fetes amb ànim constructiu.
Som concients que som amateurs i que no ens poden comparar amb professionals, però a qui és que no li agrada fer les coses ben fetes? A qui és que no li agrada que li valorin el seu esforç, i perquè no, el seu resultat?
Ja sabem que la mama, la tieta, la veina i els amics ens abraçaran, ens ompliran de petons i ens felicitaran...!! Per això fem teatre, no? Per tots ells i per nosaltres mateixos.
Però, sabeu, faig una reflexió: Fer teatre també comporta que et valorin persones que no et coneixen, que no saben si ets psicologa, mestre, mestressa de casa o administrativa. Aquestes persones també tenen sentiments, diferents sensibilitats, diverses preferències, i també tenen dret a opinar. Algunes no ens diran a la cara el que pensen, altres sí. Algunes es guardaran per si mateixes la seva opinió, i serà perdre una oportunitat de millorar.
Per mi, Jordi, pots continuar fent-nos critiques, tantes que vulguis, sempre em seran benvingudes.
Potser seria bó, que dins les crítiques, puguessis resaltar allò que pot millorar, però també allò que consideres prou ben resolt. Un també necessita una mica d'ànims !! Però, sobretot, sense faltar mai a la veritat (la teva, és clar). No volem que ens regalin les orelles, això ja ho fa la mama.

Vull enviar un petó molt fort a totes les actrius de vagines de Gespa i felicitar-les. Us estimo !!!

BEL

Anònim ha dit...

Les persones tenim com a tendència bàsica, una mala reacció davant la crítica. En canvi la primera motivació principal, es buscar l'opinió de les nostres accions a persones externes e imparcials "Però... estàs segur que m'ha sortit bé.. segur?? Pots dir- me la veritat, si-us-plau, la necessito". Som éssers ben contradictoris. Intentar agradar als altres no és res dolent al contrari, encara que tampoc s'ha de convertir en la nostra motivació principal, crec que voler agradar, ben mirat, fins i tot pot ésser un acta de generositat. Les meves reaccions no estan gaire lluny de les vostres, i entenc els cops calents(sóc una experta, ja ho sabeu). Però vosaltres sou molt més que tot això companyes, sou serioses, brillants, respectuoses i responsables quan esteu preparant un muntatge teatral, he tingut el plaer d'estar amb totes dues a l'escenari, i us puc dir des de la veritat més nua, que és un plaer i un orgull poder alimentar-me, interaccionar-me amb totes dues allà dalt. Ho doneu tot, absolutament tot... i s'ens dubte ho recupereu. Tot allò que va bé, torna millor.

Les crítiques han d'esser ben vingudes i al final quan ja no cou, se'n treuen bones conclusions.
Una abraçada companyes!!!
Aaa!!!Jordi Ja ho veus t'hem fotut el blog!! Un parell de critiques més i en canvi d'escenavegant, podries replantejar-te el nom del blog, Mmmmmhhh... que et sembla Escenavegantentregespa!!! :):) S'ha obert la veda tothom a votar!! Una abraçada per tu també, encara que no et conec, espero tenir aquest plaer algun dia, per a mi ets una mena "ent" estrany "El Critic... avui hi ha el crític!!", seria moment que sortissis de la meva abstracció mental i et personifiquessis.
Una abraçada.
La Bel té molta raó!!!



Núria Domènech

escenavegant ha dit...

Benvolgudes Bel,Núria i Jordi,
NO tindria cap inconvenient en cambiar el nom del meu blog pel que proposseu. Sempre he defensat la tasca que duu a terme La Gespa en la depauperada activitat cultural de la nostra vila.
Núria si no em coneixes tant sols has de mirar la foto del blog i entrellucar-me pels volts del moll de Palamós. No m'amgo de ningú i... tot i fer de crític encara no m'he menjat cap criatura. Tot i que em sap greu no haver-ho fet amb les meves filles quan eren més tendres.
Agraeixo aquestes darreres comunicacions. Sapigueu que podeu comptar amb un "professional" a la reserva, per tot allò que us pugui ajudar.
Visca La Gespa i... Visca les Vagines!
Salut!

Anònim ha dit...

Bel i Núria, gràcies per la lliçó!!! Gràcies per fer-me donar compte que de les reaccions en calent no se'n treu res. La veritat és que "a toro passat", després de dormir unes quantes nits seguides, descansar, tot es veu molt millor. Alló que un s'agafa com a una crítica dura, després, és capaç de veureu com a una crítica d'on se'n pot treure profit per créixer i millorar, que en el fons és el que tots volem, millorar.
De tot cor, gràcies!!!
El sentiment d'estima és mutu!!!
Una abraçada molt forta!!!

Carme.