ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 11 de març de 2010

La importància d’un clic



Un gest quotidià, mecanitzat, instintiu. Una acció feta en la somnolència inconscient de les apressades passes matinals. Una ubicació tàctil, coneguda tanmateix com si la foscor regnes als nostres ulls. Un so senzill, quasi inaudible i íntim, que sense escoltar sentim. Una conseqüència màgica pels nostres avis que poc ha evolucionat en un segle. Una aparell que ha estat capaç de treure’ns de les nocturnes tenebres: l’interruptor elèctric.


Ha estat necessària una tempesta de vent i neu per fer-nos recordar la importància d’un clic. Estem tant acostumats a l’enllumenat elèctric que la seva absència provoca un sentiment d’indefensió i d’angoixa. Som incapaços de recordar que els principals invents, escrits i descobriments de la humanitat han estat fets sota la lleu llum d’una espelma o en el millor dels casos d’un quinqué. Shakespeare escriví els seus drames. Leonardo inventà les màquines del futur. Goya pintà meravelles. Galileu defensà les seves teories. La humanitat s’ha desenvolupat en el darrer segle sota el llum de les làmpades. Sembla que elles ens ajuden a veure-hi més clar. Són capaces de mostrar-nos no tant sols el que tenim al nostre voltant sinó també allò de què som fets per dins. En la cultura occidental pocs són capaços de caminar per un camí fosc. Ens hem habituat al llum, natural i artificial. És per això que quant la font d’alimentació d’aquest s’interromp romanem inquiets i insegurs. La foscor ha acompanyat els vilatans i vilatanes del meu poble durant nits. Llargues nits que hom ha aprofitat per dormir i descansar, per estimar-se, per xerrar, per jugar a cartes, explicar històries i conversar. Llargues nits sota mantes, jerseis, mitjons gruixuts, de llana, una gorra al cap i potser uns guants. Llargues nits per observar a la parella, als fills o als amics sota l’oscil•lant i groguenca llum de la flama, comprovant, en silenci, com les arrugues van solcant la nostra particular vellesa o la de la nostra parella, la brillantor del rostre dels nostres descendents, o vagarejant en una ombra inquieta sobre la paret de la cambra. Llargues nits on alguns han recuperat el foc de la llar com a únic i exclusiu espectacle, amb els seus diferents tons de vermells i taronges, i les seves espurnes que alegrement, per sorpresa, munten el seu particular castells de focs. Dues llargues nits fredes i silencioses.


Tot s’ha acabat. El corrent ha tornat a moure els electrons. De sobte, per sorpresa i sense avisar, el llum del rebedor torna a brillar. Premo l’interruptor i l’apago. En premo un altra i la sala s’il•lumina. Sense perdre temps engego diferents aparells. Recupero el meu temps senzillament tot fent un... clic.