ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 3 de juny de 2010

La barraca de Cala Estreta.

Sembla que per fi s’han acabat les obres de la “restauració” de la Barraca de Cala Estreta. Vista de prop la primera sensació és que l’han feta nova. Sense ser cap expert en la matèria costa d’entendre sota quins criteris s’han regit pel seu condicionament.


L’any 2005, l’associació La Mar d’Amics de Palamós demanà permís per... de bona fe, donar una mà de calç al seu interior i ocultar uns grafitis que hi ha havia. Demanà autorització a l’Ajuntament de Palamós pensant que la barraca, trobant-se en el seu terme municipal, era de la seva jurisdicció. Demanà permís per fer les coses ben fetes, pensaven llavors. I l’autorització fou denegada amb menys de 24 hores abans de l’activitat. Els de l’associació havien cercat espònsor per l’activitat, fet samarretes, convocat gent,... però tot se’n anà en orris. L’excusa de l’administració fou que la barraca tenia un perill imminent d’esfondrament i no podien autoritzar l’entrada de persones al seu interior. Ah! La barraca seguia oberta i sent usada a diari pels habituals d’aquella magnífica cala.


Un any més tard, veient que la barraca seguia oberta i que no s’hi havia fet cap intervenció els de La Mar d’Amics ho tornaren a provar. La història, per increïble que sembli, es tornà a repetir. Menys de 24 hores abans de la data de l’activitat tornà a arribar una comunicació on se’ns desautoritzava a fer qualsevol intervenció pel mateix motiu: perill imminent d’esfondrament. La barraca seguí oberta unes setmanes desprès de les quals tapiaren el seu accés.


Molts sabem que va passar. Dies més tard l’envà era a terra i les persones seguien fent ús lliurement d’aquell espai. Aquesta operació es repetí un parell de cops fins que finalment, un parell d’anys més tard, s’iniciaren les obres de rehabilitació.


Ara ens trobem amb un “xalet” acabat de construït a primera línia de mar. Amb dues portes i forrellat. La Barraca de Cala Estreta roman tancada. Des de l’Ajuntament en preparen un “pla d’usos” per a controlar-hi l’accés.


Tant difícil és pels nostres governants de no malmetre que aquelles coses que funcionen “naturalment” ho segueixin fent d’aquesta forma? Cala Estreta ha romàs durant dècades un espai d’esbarjo cívic dels palamosins i de la gent de la comarca. La Barraca s’ha conservat fins ara, tot i les bestieses d’alguns energúmens, gracies al civisme i “normalitat” de la major part de les persones que la freqüenten.


Tornem-l’hi el seu estatus d’espai de llibertat!

1 comentari:

Far de la Banya ha dit...

Passen sovint coses com aquestes, el poble és menystingut "a lo políticament correcte". I en aquest cas amb forrellat i tot...

Bon "istiu", que diem per aquí :-)

Eduard