ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 17 de juny de 2010

L’incoherent taca d’oli d’un 5%.

Fa pocs anys els President Maragall acusà amb un 3% a l’oposició al Parlament de Catalunya. Aquesta xifra restà em boca de tothom per un cert temps. s’obria d’aquesta forma una caixa de trons que destapava corrupcions, favors i prebendes.

Ara el percentatge ha augmentat, ara és el 5%. La difícil situació econòmica a la que ens han dut especuladors, bancs i governants la paguem aquells que no tenim eines de defensa clares pels nostres interessos. La rebaixa salarial a funcionaris i la congelació de les pensions és una mesura covarda per naturalesa. S’han adduït raons com l’estabilitat econòmica dels primers i el gran cost de les pensions per un país on la piràmide de població és més aviat un arbre. Gaudir de l’esperança de vida més alta del món és, ves per on, dolent. Però aquest 5% s’està estenent com una taca d’oli. Oficialment són els funcionaris: policies, bombers, mestres i personal d’escoles, administratius municipals, autonòmics i estatals,... - i la seva estabilitat laboral - els afectats per la rebaixa, però poc a poc el personal dels hospitals, de les escoles concertades, de teatres públics, investigadors veuen com també se’ls aplica el descompte. Sota el paraigües de que cobren a través de diner públic, però sense l’abast de l’anomenada estabilitat laboral: contractes temporals, beques,... Aquests darrers tenen difícil de protestar en un moment on trobar feina és una missió impossible.
Però no tothom que rep el diners de l’erari públic ha patit aquest retall. A tall d’exemple l’alcaldessa de la nostra vila diu que el seu sou no ha de ser retallat per la seva “dedicació exclusiva, disponibilitat i dedicació que és de 7 dies a la setmana i de 24 hores al dia” (Declaracions a Ràdio Palamós 14/06/2010). Caldria afegir que aquesta dedicació és compartida amb la vicepresidència de la Diputació de Girona. Però més enllà de quantitats i percentatges, la dedicació i disponibilitat de policies, bombers, mestres i personal d’escoles, administratius municipals, autonòmics i estatals no tenen el mateix valor, o molt més si ho valorem equànimement, durant les seves hores de treball que el d’una persona que ha triat la política com a professió? La dedicació de la nostra alcaldessa a la feina és més important que el treball de metges, infermeres, auxiliars, camillers? Per mi no. Un càrrec públic hauria de comportar no només allò que s’anomena “acció de govern” sinó la transmissió d’uns valors ètics i de coherència que semblen desapareguts en la nostra classe política més pròxima.

És cert que el 5% del sou de la nostra alcaldessa no solucionarà el deute del nostre país. Com també és cert que el 5% del sou de la Maria, la Lluïsa, o el Manel individualment tampoc ho farà. Si una retallada del poder adquisitiu dels treballadors del nostre país ha de solucionar l’actual situació de crisi i ha de permetre tornar a donar feina als més de quatre milions d’aturats, cosa que poso en dubte, per què el govern no ha estat prou valent per fer-ho globalment a tots els treballadors i treballadores del país? Potser tots hauríem estat un 5% més pobres, però d’aquesta forma la mesura hauria estat segurament més equitativa, coherent i justa.