ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 21 de juliol de 2010

Navegant pel Friesland


En arribar al Friesland (Holanda) els objectius eren ben diferents de la realitat final. Navegar en un vaixell tradicional d’aquell país, un Zeeschow, una barca de pesca dels mars interiors nascuts en la dècada dels anys 30 del segle passat ha estat meravellós. El “Dolle Dries” és un d’aquests vaixells adaptats pel turisme nàutic tradicional –quelcom encara impensable a casa nostra -, que ens ha servit d’allotjament durant tota una setmana. El primer que crida l’atenció és la seva proa totalment plana les dues orses que pengen a ambdós costats del buc. En els seus escassos nou metres d’eslora n’hi ha hagut prou per a encabir-hi a quatre persones sense problemes d’espai. Aparellat amb una major i un floc de grans dimensions el vaixell navega amb molta seguretat amb vents per sobre dels 20 nusos.

Bona part de la derrota ha transcorregut per l’intríngulis de canals i llacs d’aquest territori. Així els desitjos inconfessos de travessar l’Ijsselmeer o bé de sortir al Bàltic han esdevingut senzilla i planament una “slow sailing” (navegació tranquil·la) amb unes quantes milles de singladura entre les boniques i petites viles d’aquesta terra absolutament plana.

Els llacs interiors, alguns d’ells amb illes paradisíaques on fer nit, permeten obrir veles i comprovar com marinegen aquestes embarcacions. Allò que a priori semblava més complicat d’entendre –les orses laterals – aviat formen part de la rutina de les virades. Un senzill cap ajudat per un petit palanqui en permet la seva maniobra. El “Dolle Dries” camina força. No podem dir si a 4, 6 o 8 nusos, doncs el vaixell no porta aparellatge electrònic de cap mena. De fet també es troba a faltar un senzill compàs. El seu gran arjau maniobra suaument mentre l’orsa és a l’aigua. Les maniobres de virada no suposen cap problema i la força del floc és ajudada per uns magnífics gigres als costats de la gran banyera de popa.

La vista es perd constantment a l’horitzó verd que ens envolta. Els canals tenen una rica fauna que inclou una important varietat d’ànecs, fotges petites gavines que pugnen entre elles per un innocent tros de galeta, pa, o qualsevulla cosa que les serveixi d’aliment. Sovint aquest horitzó és interromput per petits conjunts de cases –el mot casetes les definiria millor – que semblen extretes de l’aparador d’una botiga de joguines. Tot és net i curat. Fora de les viles l’horitzó també es trenca amb l’aparició dels molins de vent. Els vells de fusta, perfectament conservats, tenen diferents usos: molins, serradores, etc.; també hem pogut veure’n d’aquells que serviren per eixugar camps, elevant l’aigua fins els canals de desguàs. Però els que no passen desapercebuts són els grans molins aerogeneradors d’energia eòlica que es troben escampats arreu del país.

Capítol a banda mereix la gran quantitat d’embarcacions tradicionals que naveguen en aquesta terra. Vaixells de tot tipus, d’eslores grans i de molt petites, bucs metàl·lics o de fusta, velers, remolcadors, petits vapors, barques de treball i d’esbarjo. Aquí parlar de recuperació patrimonial pot semblar superflu. Als costats dels canals es poden veure drassanes antigues i modernes construint-ne amb formes, materials i acabats com els de fa cent anys. Sense perdre de vista l’excel·lent conservació de bucs de treball que exhibeixen amb orgull una data de naixement que en molts casos supera el centenari. Els holandesos són clarament fills de l’aigua i en a ella li dediquen bona part del seu temps d’oci. Navegar sembla una activitat habitual per ells. Veure grups d’adolescents sols, rient i passant-s’ho bé a bord d’una barca amb aparell àuric ha estat habitual durant tots els nostres dies de vacances aquàtiques. Veure grups, parelles, amics a bord dels grans velers clàssics travessant amb les veles ofertes al vent els grans llacs és, per un amant de la navegació, una imatge força estimulant.

El Friesland té aspectes que recorden Catalunya. Una llengua pròpia i una proximitat cultural i econòmica al país veí. Separat de la resta de l’estat holandès pel Ijsselmeer és capaç de viure sense aglomeracions turístiques, gairebé no hi trobes estrangers, amb una economia força agrària i amb alguns polígons industrials escampats per la seva geografia. Ara a l’estiu el seu color és d’un verd rabiós. Els seus camps estan delimitats per innombrables canals, grans i petits, que els aporten l’aigua. En la zona més meridional un grapat de grans llacs ocupen bona part de la seva superfície. La vida a les seves viles és tranquil·la. Els pobles semblen trets de llibres de contes infantils, amb construccions individuals, totes elles diferents, amb personalitat. Una arquitectura molt rica amb bons exemples d’Art Decó, de la Bauhaus, o postmodernes capaces d’integrar-se en el seu paisatge urbà. A terra regnen les bicicletes i com a conseqüència el silenci s’escolta.

Han quedat vaixells tradicionals, canals, llacs i mars interiors per conèixer. Pagarà la pena de tornar-hi.

1 comentari:

antoni ha dit...

m'ha agradat molt llegir aquesta crònica i veure la foto! Així ha anat bé la navegada, encara que sense compas...