ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 7 de juliol de 2010

Trobades o...

En blogs de referència (El mar és el camí o Paquita B) comencen a anar-hi plens. L‘ inquietud es percep arreu on vas. En poques setmanes a Catalunya hi ha hagut algunes trobades “punxades”. L’assistència de bots i barques a les Trobades de Vela Llatina i Tradicional és cada cop menor. La motivació per fer l’esforç de traslladar, per mar o per terra, un vaixell ha de ser gran. Costa diners i esforç personal i físic. L’actual model de Trobada sembla que recula i significa:

- Viatjar amb una embarcació durant hores per amarrar-la en un nou port, deixar de li facin fotos, sortir a navegar (amb sort, si el temps acompanya) dues o tres hores, la cita gastronòmica de rigor i retornar al port d’origen.

L’altra opció, que s’ha provat, és la regata. La Federació Catalana de Vela hi ha posat esforços i diners. Fa força temps que se’n parla. Les dificultats han estat variades. Primer es volia que totes les barques fossin de fusta. Desprès es cerca un « monotip » per fer-les més atractives i equitatives. El primer monotip fou una closca de nou amb vela, només apta per nens. Ara sembla que el nou veler és la “Llatina” que té la Federació, però només n’hi ha una! La major part dels armadors de bastiments tradicionals no estan interessats en la competició. De fet a les regates no hi solen participar més enllà de quatre o cinc embarcacions. Aquesta via també requereix un redireccionament que a mitjà o llarg termini.

En un escrit recent recomanava als organitzadors d’events marítims la necessitat de conèixer que es fa en altres latituds. No es tracta de copiar fil per randa festes alienes, sinó d’analitzar i valorar que funciona, com ho fa i el seu per què.

Sabem que existeixen camins diferents. Podem inventar-los o bé cercar-los en l’experiència d’altres. Un model és la Semaine du Golfe que es fa a Morbihan (Bretanya francesa). En ella s’hi apleguen centenars de vaixells que durant quatre o cinc dies naveguen plegats entre els diferents pobles que envolten aquell espai. Fan escala a cadascun d’ells i tant navegants com vilatans i turistes gaudeixen de la cultura i l’espectacle mariner.

Una altra opció són les rutes marítimes, com la que férem des de La Mar d’Amics durant la setmana santa del 2009: 100 anys Navegant per la Costa Brava, o bé la Navegada d’Embarcacions Tradicionals Ebre 2005. Aquestes donen ocasió de viure l’experiència de la navegació durant diferents etapes, de conviure en els diferents ports, d’intercanviar projectes, idees,...
Crec que cal donar un cop d’arjau i canviar el rumb. La navegació tradicional necessita barques, però sobretot precisa navegants que les sàpiguen menar. Promocionar i organitzar cursos d’iniciació, convidar a persones sensibles a les nostres barques, fer-nos visibles en actes marítims i socials, preparar xerrades per escolars i adolescents sobre la cultura marítima del nostre mar i país. Totes plegades més les que segur tenim pensades totes aquelles persones que estimem el mar tranquil, plàcid, harmoniós, silenciós,... són idees que poden esdevenir objectius. Això sí, per fer-ho cal que els “quatre sonats” que ens mullem treballem plegats, trencant les distàncies físiques gracies als mitjans electrònics, com aquest, que ens ha proporcionat el segle XXI.

Fem-ho!