ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 12 de setembre de 2010

El Ball del Drac de... l’Escala?


L’Esbart la Farandola de l’Escala presentà en el marc de la Festa de la Sal d’aquella vila, a la tarda de la Diada Nacional de Catalunya una nova coreografia: El ball del Drac. Aquesta fou reivindicada pel presentador de la ballada com una dansa tradicional i originària de la vila alt empordanesa. Per fer-ho es basava en l’obra del folklorista català Joan amades: “Costumari Català”.


Fa cosa d’uns cinc anys que La Mar d’Amics presentava el següent document en una reunió amb diferents entitats de la vila de Palamós: Ateneu, Escola de Dansa Georgina Rigola, Grallers de Palamós, Àrea de Joventut, amb la finalitat de recuperar aquesta dansa amb motiu de la celebració del Palamós, Terra de Mar 2006. La proposta fou desatesa per manca de diners que impedien, així ho expressaren, al grup de grallers d’implicar-se en el projecte. Fou una llàstima. A Palamós no hi ha cap mena de tradició musical fora de les sardanes i les havaneres. De fet, no existeix cap escola de música, ni pública ni privada. La retirada dels grallers fou un cop mortal al projecte, ja que des d’un primer moment es veié clar que la música havia de ser en directe. Ara, cinc anys desprès, la vila de l’Escala el recupera -fent-se’l seu - i espera consolidar-lo any rere any per ballar-lo a plaça just abans de la Farandola.



PROPOSTA DE RECUPERACIÓ DEL BALL DEL DRAGÓ DE PALAMÓS (2005)




La seva desaparició sembla datar del S XIX. Segons el Costumari Català de Joan Amades , es tracta d’una dansa que es ballava el darrer dia de Carnaval a Palamós, a la platja, ran del mar, per un grup de joves pescadors que en calça curta i samarreta seguien el compàs d’una melodia que el propi autor recull. Se’n desconeix la coreografia, però és fàcil de pensar que sent una dansa de gresca a la fi de les festes de Carnaval, els seus passos no deurien ser massa complicats. Es ballava doncs, amb els peus nusos sobre la sorra i tot fent una filera, agafant per la cintura, controlant podríem dir, cadascú a qui té davant. El primer de la filera porta una teia encesa agafada amb la boca. La dansa – joc consisteix en que aquest primer ha de provar de girar la cua per tal de cremar als que porta al darrera. Evidentment sense perdre el compàs de la dansa i superant els esforços dels altres per no ser cremats. La plasticitat del moviment recau per una banda en el vestuari dels nois que participen en la dansa, tenyit del mateix color, segurament amb els tanins que es tenyien les xarxes; i per l’altra del moviment oscil•lant de la filera dansant, que amb l’ajut de la torxa del primer i dels reflexes que aquesta provoca sobre el mar, dona l’aspecte misteriós de Drac de qui rep el nom.


Recuperar una tradició patrimonial marítima en una vila com Palamós, oblidada durant més d’un segle, significa cercar i consolidar unes arrels que serveixen per fer anar endavant la cultura local. De la mateixa forma que anys enrere reaparegué la figura d’en Fumera en el cicle nadalenc. Treballar per recuperar una antiga tradició vol dir en un cas com aquest vehicular el treball de diferents col•lectius, associacions, entitats i particulars amb una fi social i comunitària, sorgida des de baix, com a iniciativa ciutadana.


Ho volem recuperar? Què cal fer?


Bàsicament coordinar i incentivar a les entitats i persones que puguin arrencar aquesta activitat el primer any. Bàsicament:
-Un coreògraf/a
-Un o varis músics (per interpretar la música en directe)
-Un figurinista – escenògraf (per crear l’espai i controlar la seguretat)
-Un sastre/ssa (per confeccionar, coordinar, tenyir el vestuari)
-Homes (i dones si així es considera, ja que originalment no ballaven) disposats a ballar una estona a la platja, a assajar alguns vespres.

Aquesta proposta neix de la voluntat de recuperar les tradicions patrimonials marítimes de la nostra vila. La nostra entitat La Mar d'Amics - Associació per la Difusió de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim està al darrera d’ella per donar-li el suport que sigui necessari, però el ritus tradicionals no han estat, ni són mai tasca d’un persona o d’un petit grup. Més quan aquest fa potser més d’un segle que ha desaparegut. Hi ha al poble algú que pugui aportar més dades sobre aquest ball? Es pot consultar l’arxiu municipal al respecte?



Aquesta és la transcripció completa del text, illustració i partitura musical de Joan Amades que en parla:



“La fadrinalla pescadora de la Costa Brava i del Cap de Creus a hora fosca havien fet el Ball del drac a la platja. Els ballaires anaven mig despullats: només duien tricot i calçotets d’arboç de color de tamarell; anaven nus de braços i cames, i descalços. Feien una llarga renglera, agafats per la cintura l’ un darrera de l’altre. El del davant duia a la boca una teia encesa. Tot ballant es girava enrere per tal d’atrapar algun dels companys dels qui formaven la fila i cremar-lo. Com hom pot suposar, l’interès dels ballaires era fugir de l’escomesa del qui els atacava amb foc. Aquest joc feia moure i contorssionar la filera de ballaires de manera que semblava el cos d’un drac que es retorcés. D’aquesta circumstància va prendre nom el ball. Era condició indefugible seguir sempre el ritme de la tonada i no perdre el compàs. Els ràpids moviments i contorsions dels ballaires, llur gran cridòria, el flamejant espurnejant del foc reflectit damunt l’aigua i la remor continuada de les ones donaven al conjunt una visió fantàstica i patètica. El tracte era no donar el ball per acabat fins que s’havia fet mal, és a dir, fins que algun dels ballaires resultava cremat, que gairebé sempre solia ésser el darrer del rengle. Era opinió estesa que com més mal es feia més be anava la pesca l’any següent. El costum i la creença semblen encloure sentit de sacrifici, dedicat segurament a una divinitat de la mar protectora de la pesca”.

“A Palamós, el Ball del Drac marcava el final de les bullícies de les Carnestoltes. En els darrers temps que es ballava ja no era patrimoni exclusiu de la gent de mar. El feia dins les sales de ball la fadrinalla més bulliciosa i amiga de la gresca” .
Palamós, desembre 2005.