ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 13 de setembre de 2010

Una Barca Nova a Sant Pol


El Cap de Sant Pere és una corda gruixuda que amb una gassa en un dels seus extrems es llençada des de terra i un fixada al vaixell és tibat per un gran nombre de persones des de la sorra per avarar una barca a la sorra de la platja. A Sant Pol de Mar rep aquest nom una agrupació d’entitats (Centre Cultural, A Tot Drap, Penya Xíndries, Colla de Geganters i Regidoria de Cultura) que han fet possible tot un any d’activitats relacionades amb el passat mariner de la vila. Per tancar el cicle el Grup de Teatre del Centre Cultural ha posat en escena el drama d’Ignasi Iglesias “La barca nova”. Escrit en aquella vila a inicis del segle XX, costumista i revolucionari. L’obra posa sobre les taules un conflicte familiar que va molt més enllà. En ell es perfila una petita revolució social: la igualtat. Dues formes de veure la vida, la tradicional i jeràrquica, on els treballadors no gaudeixen de cap mena de dret, sota l’empara de la tradició; i la moderna, on els treballadors passen a ser persones i companys. Aquests treballadors són els pescadors d’un sardinal. Situacions d’intolerància paral•leles vistes molt més tard en el film “Terra trema” (1948) de Luchino Visconti, envers aquells que no volen respectar l’”status quo”.


El treball que ha fet el director Josep Mestres és excel•lent, en una representació atípica en la qual el primer i el segon acte, unificats, són representats a l’escenari del Centre Cultural i el tercer en un espai escènic inmillorable: la platja de Sant Pol (Davant de la caseta del motor), amb l’imponent presència de l’”Amor” -alter ego del sardinal Sant Pau - franquejada de dos llaüts aparellats amb vela llatina. Bon ritme i força expressiva de la quinzena d’intèrprets principals. Amb interpretacions molt destacables com la de Josep Carreras (Avi Negre), Neus Borrell (Nena), Toni Escandell (Marcelí) o en Francesc León (Xalona). Sense desmerèixer la passió en la interpretació de la resta de l’elenc. El drama té els moments més suculents al final del segon acte i en el moment de la varada de la barca. Moments de tensió dramàtica, d’explosió, que fan que l’espectador s’incorpori a la representació des de bon començament. L’espectacle en el seu darrer acte a la platja esdevé coral amb la participació d’un bon nombre de figurants i dels palers i tripulants (reals) de la barca que protagonitza i dona nom a l’obra. Tot plegat realitzat amb una gran economia de mitjans que no el desmereix en cap moment. L’escenografia de Bibiana Puigdefàbregas dels dos primers actes és absolutament funcional i resol amb un bon coneixement de l’ofici les minses dimensions de l’escenari del Centre Cultural.


Mereix un comentari a banda el lèxic de la representació. Una clara expressió de la parla del maresme, plena de modismes, paraules d’argot i expressions de l’àmbit mariner que en un bon treball de difusió han sabut incloure en el programa de mà. Quina raciada! (ocurrència) més bona.


Als companys de A Tot Drap, l’associació germana de Sant Pol només cal felicitar-los per la seva capacitat de treballar transversalment, aportant el que tenen -les seves barques - i fent-se mereixedors d’un fort aplaudiment pel que tot plegat significa de difusió del patrimoni marítim i d’una forma de navegació sovint oblidada.

Apa brillo! Que la vela és plegada a la colla i la barca ben estanyada. Preneu l’arjau ben fort i orseu cap a noves singladures. Bon vent!