ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 20 d’octubre de 2010

El perill d’acomplir la llei.


Es pot veure en les obres d’infraestructures viàries als voltants de Palamós, com ho podem veure arreu del territori. Em considero un conductor responsable. Estrany potser per la nostra cultura mediterrània ja que m’agrada, en general, d’acomplir la llei i les normes que ens hem imposat democràticament. Cosa que no significa que sempre hi estigui d’acord. La meva rebel•lió m’agrada expressar-la sobre el paper en blanc, com és aquest cas.

Una mostra de la perillositat que pot suposar el compliment de la llei el tenim, encara avui, en la senyalització de les limitacions de velocitat que es munten en les zones d’obres a les nostres carreteres. És possible trobar salts de limitació de velocitat que poden arribar a un 50% (de 80 a 40 km/h) en espais realment curts. Per circular uso el limitador de velocitat del meu vehicle, que adapto a la velocitat màxima permesa en cada tram. Puc dir, doncs, que no sóc un conductor lent ja que habitualment circulo en la franja superior permesa. Fa uns dies, en passar l’encreuament de Calonge en direcció a Palamós, vaig veure pel retrovisor que s’incorporava darrera meu un vehicle dels Mossos d’Esquadra. A pocs metres un senyal amb fons groc rebaixava la velocitat fins els 60 km/h. Aixeco el pedal del gas i ajusto el limitador. Molts pocs metres desprès un nou senyal torna a rebaixar la velocitat fins els 40 km/h. Aquest cop no tinc més remei que tocar lleugerament els frens per readaptar la nova velocitat. Sento un xerric darrera meu i em fan llums. Miro. És el cotxe dels Mossos que per poc no s’ha encastat contra el darrera del meu. De reüll controlo que no em facin cap senyal. Segueixo a 40 km/h per tot el tram que arriba fins la sortida de Palamós. Es forma una cua impressionant. Tot i el senyal de limitació, la meva sortida de la via principal m’identificà amb les proves televisives de fórmula 1 quan el cotxe de seguretat abandona la pista, la resta de vehicles emprengueren una cursa desenfrenada. Ah! En primer lloc anava ben destacat el vehicle de la nostra policia autonòmica (sense llums d’emergència encesos, que quedi clar).
Segurament caldria una regulació i un control de la senyalització de les nostres carreteres. Sembla no importar que ningú compleixi les normes més enllà dels radars perfectament senyalitzats (que bones frenades provoquen). Seguir les limitacions de velocitat és per mi un senyal de civisme i té com a conseqüència ser insultat pels conductors que pretenen anar més ràpid, rebre cops per no mantenir la distància el cotxe que es porta al darrera, o ser objecte de maniobres perilloses d’avançament en llocs on generalment està prohibit. Per què no surten dels despatxos els responsables de trànsit, s’enfilen en un cotxe (que a més pagarem entre tots) i amb una llibreta a la mà prenen nota de les mancances que tenen les nostres carreteres? O, millor, per què no fa aquest treball el Mosso d’Esquadra destinat a trànsit que acompanya al conductor. Ells fan milers de quilòmetres diaris i en pocs... dies, la feina estaria llesta.
És una idea.