ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 4 d’octubre de 2010

Símbols, banderes i himne.




Segons l’informe presentat per Joan Boada, secretari d’Interior de la Generalitat, som guanyadors d’una medalla de bronze pel que fa a la conservació de símbols feixistes, o franquistes. Les dades aportades en el mapa són: Banyoles ocupa la primera posició, amb 202; després vénen Girona, amb 195; Palamós, amb 172; i Figueres, que en té 133; no donen lloc a cap mena de dubte. Què és un símbol feixista? Doncs ho és un escut anticonstitucional com el que hi ha sobre la porta principal de la caserna de la Guàrdia Civil, les rajoles amb el logotip de l’antic sindicat vertical obligatori, o el jou i les fletxes que encara es poden veure en força edificis de la nostra vila en forma de placa metàl•lica situada al costat de la seva porta exterior. Sovint responsabilitzem a l’Administració Pública quan en la major part dels casos presentats depèn senzillament de la voluntat individual i d’una petita dosi de bricolatge: una escala i un tornavís, o una escala i una petita escarpa. Aquests 172 símbols de la nostra vila es reduirien ràpidament si com a ciutadans democràtics fóssim capaços de complir amb allò que hauríem de considerar un deure cívic. La llei de la Memòria Històrica ens avala.



Els símbols polítics no estan de moda. Avui podem veure com majoritàriament els edificis oficials passen totalment desapercebuts per la seva manca d’una bandera al seu exterior. Així Escoles públiques, Jutjat de Pau, dependències municipals (exceptuant l’edifici de l’Ajuntament que si la té), Hospital, Duanes, Teatre, etc., no disposen ni tant sols de pals per la seva ubicació. També un altre símbol com és l’himne nacional: Els Segadors, és estranyament cantat en actes oficials, en presència del President de la Generalitat,... Cosa impensable en altres països com la veïna França, Holanda o la Gran Bretanya. Tot plegat sembla conseqüència d’una etapa dictatorial, que comença a allunyar-se en el temps, on la simbologia era present arreu. Sembla existir una certa vergonya a la utilització d’aquesta simbologia democràtica. En uns primers moment de la transició, s’atribuí a les recordades “guerres de banderes” i l’exigència, per part del govern de l’Estat, de la presència de la bandera espanyola. Fa temps que al nostre país això sembla superat. Ja han passat trenta cinc anys per desfer-nos de la imatge d’un passat trist. Fins i tot en la recent sentència del Tribunal Constitucional es conserven la senyera i Els Segadors com a símbols de Catalunya. Fem-ne ús!



Es pot restar importància a un tema com aquest. L’atur, la crisi econòmica,... són els temes que ocupen bona part de l’acció de govern. I així ha de ser. Però la vida i la història continuen, i cal solucionar aquelles tasques pendents, potser de segon ordre, desprès de tant de temps. En altres indrets el problema de la simbologia feixista ja s’ha resolt fa anys, per què no a la nostra vila?
Una societat democràtica és aquella que sap defugir els perills autoritaris a través del vot, del diàleg i del civisme. Una societat autoritària és aquella que usa la força, l’ordre i el càstig per governar. Al nostre país hem triat històricament la primera.