ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 12 d’octubre de 2010

Un escenògraf: Joan Salvador Gràcia.



Sí, és el meu germà. I què? De ben segur que no seré del tot objectiu, la sang, segurament hi tindrà més a veure que el rigor. Però ell està treballant per la difusió del nostre ofici, l’escenografia, des de la taula del seu estudi, ara que s’ha jubilat, tant o més que altres institucions, escoles o administracions.


En Joan tenia el destí gravat en el codi genètic. L’escenari havia de ser el seu món. Resistent durant l’adolescència cercà el distanciament en el món de les titelles. Creà una petita companyia amb estil propi, personatges manipulats per dues persones, sense text, que expressaven els seus sentiments només amb els subtils moviments de les mans i, com a molt, el gir del cap de costat a costat. Treballà en barris obrers, humils al costat de persones que creien que aquella labor significava quelcom més que un entreteniment. Tot això passava als anys 60 del segle passat, en plena dictadura. En cap moment, però, deixà la seva formació artística. Vint anys més tard tornà sobre les taules amb una nova experiència: el Grup d’Animació Garigots. Gairebé 8 anys més de treball compartit amb el taller d’escenografia que significaren 5 espectacles i prop de mig miler d’actuacions arreu del territori. Alumne de l’Institut del Teatre estudià sota la pauta d’escenògrafs - professors com Josep Mestres Cabanes o Andreu Vallbé. El dibuix sempre ha estat un dels seus puntals. Al Cercle Sant Lluc hores i hores de model natural, li serviren per a consolidar la conjunció d’una capacitat i una tècnica que mai més l’han abandonat. Professionalment ha treballat amb bona part dels professionals de l’escenografia de la segona meitat del segle passat. Federic Talens, Rafael Mora, Isidor Bea, Amadeu Asensi, Artur Farré, Antoni Corominas són persones de les que ha après un ofici, que com tots, mai s’acaba de saber-ho tot. Però si algú ha marcat el seu estil de pintura escenogràfica aquest va ser el pare: Joan Salvador Collado. De fet es formà com a aprenent amb ell i hi compartí moltíssimes hores pinzell en mà. Sense cap mena de dubte en Joan és l’únic i autèntic hereu de l’estil i forma de treball del seu pare. L’única persona capaç de fer i refer, restaurar i copiar l’obra que durant dècades ha estat signada com Germans Salvador. Els seus decorats i treballs, però, han anat molt més enllà de l’herència familiar. Primer amb el seu germà, amb qui signa, i desprès amb les seves filles, la seva trajectòria escenogràfica passà per produccions teatrals tant properes geogràficament com el Teatre Apolo, Victòria, Arnau, Condal, Talía (Martínez Sòria), Romea. Com distants en quant a estil, forma o tamany: Liceu i El Molino. També treballà en altres àmbits com la publicitat amb els grans muntatges dels anuncis nadalencs de Freixenet, grans espais per convencions o projectes per la Expo de Sevilla només a tall d’exemple. No es poden deixar de banda ni oblidar els seus treballs com a continuador de l’obra del pare en la renovació de l’escenografia de La Passió de Cervera, o en diferents grups i companyies de les tradicionals representacions de Els Pastorets arreu de Catalunya.



En Joan també dedicà una part de la seva vida, uns 15 anys, a la formació com a professor escolar. Fou en aquell moment que s’interessà en el món de la imatge. Curiosament, els seus darrers anys en actiu ha treballat en una escola de l’àmbit de l’audiovisual. Aquesta vocació formativa també ha estat vessada una desena d’anys en el Taller de Tecnologia de l’Espectacle. Allà en els cursos de formació de Maquinària Escènica, ha aportat als seus alumnes la capacitat de l’expressió a través del dibuix, el coneixement del color i unes nocions -per alguns alumnes importantíssimes, ja que posteriorment han derivat la seva vida cap a l’escenografia- sobre la composició escènica. Posseeix una empatia natural amb els alumnes que el fan líder entre el professorat de qualsevol centre formatiu. Els entén i és còmplice de les seves inquietuds.



Ara, en Joan ha passat a la reserva. S’ha jubilat. Ja li tocava, va nàixer l’any 1942, feu la resta. Ha passat un ensurt important en la seva salut els darrers mesos del que es va recuperant poc a poc. Però inquiet i emprenedor com és, no deixa de treballar assegut al seu estudi. Envoltat de records, carpetes, teatrins i dibuixos. Espitllant per un finestra lateral el paisatge verd que l’envolta, s’ha adaptat a les noves tecnologies i manté un blog on escriu i divulga tant les seves memòries com petites joies com els seus teatrins retallables, o les fitxes tècniques a l’abast de qualsevol afeccionat, sense oblidar la seva passió per la creació teatral que hores d’ara li ha fet escriure varis textos per ser representats.



La darrera gota del seu treball, fins ara, és aquesta bellesa de teatrí que recupera l’escenari de l’antic Music-Hall del Paral•lel de Barcelona: El Molino. Si en algun moment de la vostra vida aquest espai canalla formà part de la vostra vida, ara el podreu tenir al prestatge de casa. Només us caldrà una mica de paciència. Una joia.