ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 23 de gener de 2011

Barraca de Cala Estreta 2011

Un matí de gener, un cop complimentats tots els requisits administratius (sol·licitud registrada a l’Ajuntament amb més de 10 dies d’antelació, recepció de l’autorització i recollida, prèvia presentació del DNI, de la clau a la Policia Local), un grup de persones que s’estimen el mar, el patrimoni i les tradicions ha fet cap a la Barraca de Cala Estreta per fer un dinar de germanor.

Arribats a lloc han fet ús de la clau facilitada (que com a derivada de fàcil, potser no és la paraula més escaient) per obrir la porta. Abans però, tota la colla ha estat objecte de la lectura dels 13 articles de les normes i condicions generals d’ús.
" No és permès fer foc dins de la barraca ni en el seu entorn, ni amb llenya ni amb carbó" (Normes generals i condicions d'ús). En entrar primera sorpresa, la llar de foc havia estat encesa. De fet hi havia un sac de carbó a un costat i unes graelles a l’altra. A més en les lleixes del fons de la barraca hi havia unes bosses de plàstic amb cendres i restes de carbó, i una caixa de pastilles per encendre foc.

També sobre d’ aquestes lleixes hi han trobat unes quantes espelmes. Cosa que sobta quan segons diuen les normes: "La utilització de la barraca només s'autoritza entre la sortida i la posta del sol, essent prohibida la pernoctació".

També s’hi ha trobat estris com gots i altres utensilis que fan difícil de creure que són allà per ser utilitzats de forma quinzenal. Vaja, que segons l’opinió generalitzada dels participants algú potser ja s’ha fet seu el “xiringuito” privat ran de mar pagat amb els impostos de tothom. L’estat d’ànim ha estat el d’indignació pel que estaven veient. Antics coneixedors i usuaris de la Barraca de Cala Estreta d’uns anys endarrere han fet notar que la taula i el banc són els mateixos que ja hi havia en els darrers temps abans de ser clausurada per la seva remodelació “patrimonial”. S’han gastat uns milers d’euros que sembla no han arribat per pintar l’estructura metàl•lica d’aquests elements. Fins al seu tancament, mentre era un espai lliure, eren els propis usuaris qui la mantenien. I és necessari recordar que fins el dia que la tapiaren, en aquell indret es podien trobar els tradicionals feix de llenya, oli i sal.

Per les restes de fustes trobades a l’exterior de la barraca s’ha constatat que s’hi havien fet treballs a la porta d’entrada. La qual cosa confirma les veus que deien que aquesta havia estat esbotzada. Si això és així, i de la mateixa forma que s’exigeixen responsabilitats al ciutadà usuari d’un espai públic regulat, és obligació de l’administració de deixar l’espai “de la Barraca i l’àrea circumdant netes i sense residus desprès de l’ús”(copiat exactament de les Normes d’Ús). Per tant en el moment d’arreglar la porta s’havia d’haver deixat la Barraca i el seu entorn en l’estat que s’exigeix en la normativa. Ja que d’altra forma serà difícil de determinar qui és el responsable dels desperfectes o de la manca d’acompliment de la normativa. L’Interior de la Barraca, com pot veure a les fotos, estava brut, amb deixalles, etc...

La Barraca de Cala Estreta és una mostra viva del Patrimoni Marítim de Palamós. És un indret estimat per moltes persones de la comarca. S’ha usat tradicionalment per a celebra-hi dinars de germanor, costellades i petites festes ran de mar. Des que la memòria viva el recorda, aquest ha estat un reducte de llibertat al qual ara se li han posat unes portes amb pany i forrellat.
Establir normatives que no s’està amb capacitat de fer complir és una tasca inútil. Però normativitzar un espai que durant decennis ha funcionat sense més problemes és un treball estúpid.

2 comentaris:

Far de la Banya ha dit...

Pels qui hem anat seguint les entrades sobre la barraca de Cala Estreta, aquesta no fa més sinó corroborar des dels fets l'absurditat de segons quines normatives pretesament "cíviques".

Tot plegat em sona tant a aquella coneguda màxima de l'absolutisme il·lustrat de "tot per al poble però sense el poble"...

Salutacions!

Anònim ha dit...

A dia de hoy la barraca esta abierta ya que alguien revento la puerta