ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 9 de març de 2011

Malta: luzzu i dhajsa.


Les luzzu són barques de pesca. Es tracta, amb les dhajsa, de vaixells autòctons de les illes de Malta i Gozo. El luzzu es fa veure. Els seus tradicionals i brillants colors: vermell, blau i groc, donen li confereixen una imatge inconfusible i fotogènica. El color del bigotis, la línia més ample a proa i que s’esmuny vers el través, li fa de partida de naixement assenyalant el seu port d’origen. Badar sota el sol davant d’un luzzu amarrat al moll o fondejat en les tranquil•les aigües dels seus tancats ports, provoca un sentiment de pau esguardant els incomptables jocs de reflexos i colors, la metamorfosi de les seves línees en un devessall de sinuositats i noves formes, totes ben definides per la puresa dels seus colors primaris.

El luzzu és una embarcació de mar robusta i fiable, que permet de fer-se a la mar en gairebé tot tipus de meteorologia. Tot i que encara la majoria de luzzu són vaixells de pesca, també són molt usades durant la temporada estival per transportar turistes. A la seva proa tenen pintats o tallats un ull d’Osiris a cada amura. Sembla que aquesta tradició es remunta a la presència dels fenicis a Malta. Cosa que podria datar l’antiguitat d’aquesta mena de vaixells fins als temps de fenicis i cartaginesos. L’origen, però, d’aquest pesquer podria ser la veïna illa de Sicília. A l’hivern els hem trobat sobretot al port de Marsaxlokk, al sud-est de l’illa. Era temps de varada, i molts d’ells es trobaven dalt dels molls, on els pescadors treballaven en les dures tasques del manteniment de la fusta. Per posteriorment procedir a fer reviure els seus colors llampants. Anualment, en les arrecerades cales illenques, Neptú s’endu cap a les profunditats marines alguna d’aquestes barques quan els temporals hivernals sorprenen a algun pescador massa confiat o... amb poques ganes de treballar enterra.


Actualment tots els luzzu que hem pogut veure estan motoritzats. Només en una reproducció (força dolenta per cert) d'un aquarel·la en un racó turístic de M'dina, hem pogut trobar una imatge per veure com anaven aparellades.

L’altra vaixell tradicional maltes són les dhajsa, que recorden vagament les gòndoles venecianes. Potser per la longitud del seu nas sobresortint de la roda de proa, per la forma estilitzada del seu buc, o pel banc pels passatgers ricament ornamentat. Les dhajsa són barques de rem en les quals el mariner cia dret amb les manilles creuades. Només les hem vist al port de Valletta, i més concretament a la rada de Birgu (Vittoriosa), una de les tres ciutats que flanquegen el llevant de la capital maltesa. A l’estiu sembla que com a formigues, surten del seu cau i s’estenen pels ports que flanquegen ambdós costats de Valletta. Aquestes barques solen passejar turistes -per si no s’assemblaven prou a les congèneres del nord de l’Adriàtic - per descobrir els molts racons de l’important port illenc.

1 comentari:

Joan Sol ha dit...

Hola, Jordi!

Ara feia dies que no passava que aquí i m'han sorprès molt agradablement els canvis.

Molt bo també, el reportatge fotogràfic. La veritat és que no sé res de Malta ni del seu patrimoni marítim, i m'ha sorprès la gran quantitat de barques de fusta que hi ha, i sobretot les seves formes i color. Poca vela, sembla, oi? Segurament deu ser tot un món marítim per descobrir i, a més, el tenim molt a la vora.

Ens continuem llegint, d'una manera o altra.