ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 17 de maig de 2011

Dubtes cívics.


Ara que ens movem davant la incertesa d’haver de decidir entre votar a una o altra candidatura, o bé votar en blanc, o no votar en consciència del nostre acte. Decisió diferent de la posició de l’abstencionista per desídia. Apareixen grups de persones que manifesten creure en la democràcia però que són disconformes amb tot allò que englobem en la paraula: sistema. La decepció i la indignació són dos estats inherents a la condició humana. La decepció a unes esperances frustrades desprès de la darrera etapa conservadora a l’estat. La decepció provocada per un presumpte govern d’esquerres a Catalunya. La decepció per la deriva i corrupció que s’ha instal•lat invariablement arreu en tots els partits polítics elegits en passades eleccions. I també la indignació pels ajuts dels governs a les entitats bancàries responsables de l’actual crisi econòmica. Indignació davant l’impossibilitat de trobar un lloc de treball. Indignació front als desnonaments. Indignació al incompliment sistemàtic de la pròpia Constitució que garanteix el dret a la vivenda i al treball.


En aquests moments de reflexió hom pensa on és l’error. On ens hem equivocat plegats? Som al segle XXI i mantenim sistemes creats al XIX. Les eines tradicionals de la propaganda no serveixen, com tampoc serveixen les de la censura. Hem pogut veure com les noves tecnologies permeten esquivar la major part d’eines del poder per evitar la propagació de la informació. És cert que encara serveix per alienar a una part de la població allunyada dels ordinadors, telèfons mòbils, iPads, etc,... Però tot i així el boca orella acaba de fer la feina. Per tant i emulant el personatge shakespirià: votar o no votar? Aquesta és la primera qüestió. El dret a vot ha estat la llarga lluita dels nostres pares i avis. Ara el tenim aquest dret i també aquesta obligació. En altres països de llarga tradició democràtica l’exercici del vot és obligatori. I en el fons opino que hauria de ser així. Ara bé, a qui o a què votem? Encara rai si poguéssim votar a les persones. És allò que hom anomena: llistes obertes. Personalment no dubtaria a posar una creu sobre cadascun dels candidats que encapçalen ara les llistes de la meva vila. Tots, sí. Perquè crec que una persona capaç de presentar-se per alcalde en una vila petita com Palamós, és una persona que sobretot estima la vila. Per tant, tots i cadascun d’ells tenen coses a aportar per millorar-la. Les llistes obertes en unes eleccions locals, permetrien afinar moltíssim. Per un elector, conèixer personalment totes i cadascuna de les persones que ell creu que serien les millors per gestionar el seu municipi, permetria que el ciutadà tornés a creure en la política. I als polítics municipals els esperonaria a escoltar les propostes dels uns i dels altres abans de portar endavant qualsevol nova proposta. Aquesta política municipal de proximitat ha de ser complementada sens dubte per una participació ciutadana activa en la presa de decisions sobre el destí dels diners dels seus tributs, per exemple prioritzant les inversions. D’aquesta forma la política municipal esdevindria transparent a la ciutadania, cosa que de retruc impediria de fet la corrupció i l’especulació que hem viscut els darrers anys. Segurament pensareu que això pot ser factible a nivell de pobles i viles, però crec que és perfectament traslladable a la gran ciutat si som capaços de prendre-la com a un aglomerat de viles petites -barris- on encara és possible obviar l’anonimat cosmopolita. Pels grans temes sempre quedarà el recurs de la consulta popular. Que avui , gràcies a les noves tecnologies, pot fer-se còmodament des de la butaca de casa o de la taula del despatx en pocs segons. Perquè podem fer transferències milionàries de diners des de l’ordinador portàtil o des del telèfon, i per contra, per exercir el dret a vot ens transformem en personatges d’una novel•la d’en Charles Dickens? La papereta i el sobre, l’urna,... són herències del passat. De la mateixa forma que podem garantir qui som i les nostres dades en un caixer bancari, hem de poder-ho fer per votar. Quin és el problema. Fa anys que s’assagen nous sistemes. Les eleccions i consultes tipus referèndums costen milions d’euros, ara que diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó, podríem posar-ho en pràctica.


Però quina serà l’alternativa als vells partits politics? Quina serà l’alternativa als sindicats obrers i de classe? Evidentment els antidemocràtics estan a l’aguait. Històricament sempre han sorgit en moments de caos ideològic com a salvadors de diferents valors, generalment del costat dels poderosos. Per tant la situació no és gens senzilla. No sóc politòleg, ni una persona capaç de veure més enllà de les dues preguntes anteriors. Molt ha de canviar el món i no sóc dels que penso que només amb amor i paraules aconseguirem la pau i la equitat mundial. Lamentablement. Però m’obstino a pensar que aquest no pot ser un cul de sac, i com en aquells laberints romàntics, en algun racó ha de sorgir el camí que ens ha de dur a un nou sistema, a una nova forma de viure en equilibri amb la natura i el món que ens acull i fer nàixer, a un nou marc on totes les persones, totes, tenen els mateixos drets i les mateixes oportunitats. On cadascú serà lliure per assolir un futur amb salut en funció de la seva capacitat, però on ningú sigui discriminat per cap motiu.

Per acabar. Segueixo sense saber què fer diumenge. Algú em pot ajudar?

1 comentari:

Joan ha dit...

Lamentablement amic, estic en la mateixa tesitura teva. Per la meva posició social, no puc votar a uns i per la meva ideologia política tampoc tindria perquè votar als altres. Que he de fer diumenge? Sols anar de regates?