ESCENAVEGANT

Dins les vetllades “Ateneu a la Fresca” que s’organitzen els diumenges d’estiu a partir de quarts de vuit del vespre fins passada la mitjanit a la plaça del Suro,situada davant de la Nau de 50 metres, en Ramon Moreno a la guitarra clàssica i en Jose Manuel Vega al “cajón”, ens oferiren una bona sessió musical de fusió entre els ritmes flamencs i tot un reguitzell de sons de diferents parts del planeta. Qui escriu, honestament, només pot comentar la segona part del recital, ja que a diferència dels deus, no posseeix el do de la omnipresència per ser a diferents punts de la vila en un altra exemple de programació disbauxada i síncrona. Ramon Moreno i José Manuel Vega oferiren un recital ple de ritme i matisos. Amb una innegable química entre ells, la seva música penetrava en les desenes d’espectadors que còmodament asseguts en cadires i hamaques, escoltaven, atents, unes peces que eren tant sols interrompudes per unes parques paraules del guitarrista i compositor que anunciava el títol d...

Tornar a veure dansa a Palamós transcorregut poc temps des de la finalització del Summer Dance estimulà la meva curiositat dins d’una setmana atapeïda d’espectacles. Més en adonar-me que l’espectacle estava organitzat pel Departament de Turisme. L’esplanada del moll es pot valorar escènicament com “marc entranyable”. I així ho ha demostrat en altres ocasions. Però encabir en ella un escenari de mides generoses, més de dues-centes cadires i una atracció de tir, sense fer desaparèixer les xarxes de l’estenedor és, si més no, arriscat. Durant la representació de l’espectacle “Havanera”, presentat per l’Agrupació Mediterrània de Dansa de Figueres, el que subscriu estigué acompanyat pels trets pneumàtics de la caseta de tir, i les riallades i crits dels seus usuaris. Es pot entendre la dificultat de fer tancar una atracció d’aquesta mena que ha pagat els seus corresponents tributs, però seria d’agrair que per part de l’organització existís una major sensibilitat al que significa una represe...

Un cop més la vila de Palamós sobreposava activitats. Mentre el Departament de Cultura programava aquest concert, a una hora semblant el de Turisme en programava un altre (aquell gratuït) al Passeig del Mar. Tot i estar al bell mig de la temporada turística, aquesta descoordinació feu que tant sols el públic habitual als concerts de Joventuts Musicals fes cap al Institut. Tant difícil és una bona coordinació? És Turisme qui ha de programar concerts, actuacions musicals i altres actes “culturals” durant l’estiu? Sota quins criteris d’actuació? El concert que oferí el conjunt Tactequeté? a l’amfiteatre del pati del IES de Palamós aconseguí penetrar lentament fins a eriçar la pell de cadascuna de les persones que pogueren gaudir de la fusió de ritmes, sons, veus, sorolls i màgia dels seus intèrprets. Una mescla d’estils musicals entre el Chill-out i els temes més ètnics, amb un rerefons mediterrani. Esquitxat per un munt de sorpreses instrumentístiques com les voladores, trossos de fusta ...

Moltes persones són capaces d’omplir-se la boca amb paraules com participació, treball voluntari, cooperació i d’altres sinònims complementaris d’aquestes. Un bon grapat d’elles s’inscriuen en associacions i entitats que tenen objectius comuns, potser, amb la seva manera de pensar. Moltes menys són les persones que realment participen a les activitats que organitzen les seves pròpies entitats. Encara menys aquelles que són capaces de participar en entitats afins. Però, hi ha molt poques, poquíssimes, persones que PARTICIPEN(en majúscules) de la vida associativa de les entitats de tota mena que sense afany de lucre arriben a ser el motor de la societat i les administracions en aspectes poc atractius política i electoralment. És sabut entre les persones que mouen els fils d’aquestes associacions: presidents/tes, secretaris/es, tresorers/res, vocals,... membres actius que es troben, parlen, planifiquen, gestionen, decideixen, emprenen, organitzen, què alhora de la veritat el cercle person...