ESCENAVEGANT

Per què quan algú ens demana o exigeix que li parlem en castellà en un establiment públic, solem sentir-nos malament? El rebuig visceral a la imposició del castellà ha de tenir algun significat pels catalans que parlen la seva llengua. Sovint, massa sovint per no dir sempre, el nostre bilingüisme ens trasllada a la llengua del nostre interlocutor. De fet catalans que parlen tres o quatre idiomes responen en aquests com a gentilesa quan algun turista despistat demana una adreça, o algun consell. Però aquesta gentilesa mal entesa està fent molt de mal a la nostra llengua en la seva relació amb el castellà. El percentatge de persones que s’expressen en català segueix una lenta però constant davallada. Però, què em de fer quan no ens despatxen en la nostra llengua en un comerç? Senzillament mirar de canviar per un altra. Sense escarafalls, però deixant ben clar el motiu: l’idioma. La reincidència de pèrdua de clientela farà que l’empresari se’n adoni de la importància de la llengua. El pro...

Llegir sobre la història del meu país sempre m’ha agradat. La culpable en fou una molt bona professora d’Institut, la Neus Maluquer, durant la meva adolescència. Ella ens ENSENYÀ el perquè de la història, a fer-nos preguntes, a entendre com vivien les persones més enllà de reis i herois militars. Fou una mestra admirable, avançada en el seu temps, que encara en una època fosca encengué la metxa d’un sentiment envers el país, d’una convicció patriòtica, que amb dalt-i-baixos m’ha acompanyat fins ara. Llegir memòries de persones interessants - que no sempre Importants - és una forma d’aproximació més subjectiva a tot allò que ha passat, sovint, abans de la nostra naixença. “La història mai és objectiva”, li sentia dir en aquell institut de barri. I veritablement és així. Sempre està tenyida d’un o altra color, d’una forma més o menys barroera per la ploma o el teclat d’aquell que la escriu. Cal doncs una tasca de lectura àmplia i de vegades detectivesca per arribar a conèixer molt parcia...

El mot estiu té diferents significats pels vilatans i vilatanes de Palamós. Per aquell que tenen la sort de tenir feina significa poder gaudir del sol i la platja, de vacances ben merescudes, de “txiringuito” i de vermut amb patates fregides. En el mateix grup hi ha els que abandonen la vila cercant la fresca de la muntanya, o les ciutats i llocs turístics d’arreu. I per l’altra banda comerciants, hotelers, cambrers, monitors, socorristes, personal sanitari, pescadors, conductors d’autobusos, etc., viuen un estiu obligat en el seu lloc de treball, suportant calors, un poble ple com un ou, problemes de circulació, persones que es des-estressen amb exigències fútils. Persones que depenen de “fer l’agost” per mantenir-se econòmicament durant tot l’any. Un agost que tot i els projectes no aconsegueix estirar-se més enllà de les calors caniculars. Una des-estacionalització no acaba d’instal•lar-se en l’economia costanera de la vila. El turisme que s’aprecia pel carrer es correspon amb els v...

D’acord amb l’informació publicada per Ràdio Palamós en pocs dies ja es podrà gaudir de nou de la Barraca de Cala Estreta. Per fer-ho, però, caldrà sol•licitar-ho per escrit a l’Ajuntament de Palamós amb un termini mínim de 10 dies mitjançant un document que pot ser recollit al registre municipal, a l’Àrea de Patrimoni o a la web www.palamos.cat (en el moment d’escriure aquesta es troba fora de servei). A la petició s’hi hauran de fer-hi constar les dades del sol•licitant i una descripció de l’activitat que ‘hi vulgui fer. Si aquesta és aprovada (amb quins criteris?) caldrà recollir la clau el mateix dia a la Policia Local, que haurà de ser retornada el mateix dia. Evidentment es pretén que aquesta sigui la via per a mantenir en el mateix estat de conservació, ordre i neteja l’espai acabat de rehabilitar. Tot plegat es recull en el nou reglament d’ús públic d’un espai que fins ara , decennis d’anys, s’autoregulat de forma lliure i espontània. Caldrà anar-hi a comprovar si seguirem tro...

El Punt Diari a la seva edició nacional inclou un article d'en Xevi Sala que fa referència a la Laura Decker, la menor holandesa que pretenia fer la volta al món en solitaria en un veler i a qui la justícia li va impedir en primera instància. Desprès d'haver navegat per aquell país, puc entendre aquest repte que s'havia impossat aquesta jove. El prisma amb el que veiem el mar i la navegació és ben diferent entre els dos països, Catalunya i Holanda, i, com vaig expressar en un post anterior, els holandesos estimen el mitjà marí i tant infants com joves gaudeixen d'aquest espai aquàtic, en vaixells de tota mena, com d'un àmbit propi. Entenc doncs la posició dels pares en autoritzar a la seva filla a emprendre tal gesta. Segur que haurien patit, com també patim quan surten de festa en cotxe propi o estrany a casa nostra, però en el nostre cas no intervé cap jutjat per retirar-nos la patria potestat tot i el nombre d'accidents que es produeix cada cap de setmana a l...

No és casual que tingui una filla de 23 anys que es diu Talia. Com tampoc ho és que el meu ofici hagi estat el d’escenògraf. La primera fa referència als anys que fa que es tancà el Teatre del mateix nom al Paral·lel i al meu amor pel teatre, i la segona pel fer de pertànyer a una nissaga com els Germans Salvador. La meva vinculació amb aquest petit Broadway a la catalana s’inicia amb mi mateix. Els pares vivien al carrer de Santa Madrona, al Xino com en deien abans, en un tall de carrer entre el carrer d’en Trenta i les escales del carrer Sant Beltran. En Joan, el meu pare, tenia el taller d’escenografia al carrer de Berenguer el Vell, on posteriorment s’hi feu un mercat municipal i ara és un solar davant l’antic cinema Colon, del qual també com al Molino se’n conserva la façana. L’inici de la meva vida professional em portà de cap dins l’escenari del Molino. En entrar a treballar amb l’Amadeu Asensi al Carrer Carretes. Eren els temps -1977- de Doña Vicenta, la propietària durant ...

Tot just al bell mig de l’estiu i de les vacances per molts fa una certa mandra pensar en el futur. Per altra banda aquest període estival no deixa de ser un bon moment per reflexionar sobre temes més distants que la feina que fem habitualment. També pot esdevenir un temps ideal per trobar-se, fer-la petar i “arreglar el món”. Aprofitant aquesta ben entesa m’agradaria posar per escrit algunes de les idees, comentaris i activitats que han anat sorgint en converses informals en els darrers mesos. 1. Les Tertúlies Marineres que ha organitzat fins ara la Mar d’Amics semblen exhaustes . Des de fa uns mesos, en plantejar seriosament la seva continuïtat, ningú ha volgut responsabilitzar-se de la seva continuïtat en un o altre format, periodicitat, etc. Han estat tres anys d’esforços amb una trentena de temes diferents. Hi ha hagut sessions amb molta gent i d’altres que s’han hagut de suspendre. La conclusió és clara: a la majoria de socis i sòcies no els ha interessat l’activitat des ...