ESCENAVEGANT

Aquesta mateixa setmana a Amsterdam hi ha hagut una reunió d’editors del Digital Theatre Words , el diccionari que la OISTAT (Organització Internacional d’Escenògrafs, Tècnics i Arquitectes de Teatre) està elaborant en aquests moments, que serà presentat l’any vinent a Praga (República Txeca). He tingut el goig de participar com a Editor de la llengua catalana en ella. Allà a més de tractar sobre aspectes tècnics de l’edició s’ha parlat de la importància del coneixement del lèxic propi del teatre en cadascuna de les més de trenta llengües que hi apareixeran. El treball de la delegació catalana que estic coordinant serà fruit de la col•laboració d’un bon nombre de professionals dels diferents àmbits de l’escena: escenògrafs, luminotècnics, productors, tècnics d’àudio, etc.... Sense la seva col•laboració la que serà darrera versió d’aquell “Theatre Words” aparegut el 1986 per primer cop, tornaria a caure en molts dels errors anteriors, quan el treball fou encomanat a persones alienes al ...

(cliqueu sobre la foto per veure tota la colecció) Quan hom visita un espai com el que trobem a uns centenars de metres del vell port de Delft (Holanda) no pot sinó sentir una certa frustració domèstica. Quan a més escolta -en Holandès - les apassionades explicacions del seu guia, capaç de respondre a les qüestions tècniques que se li plantegen, sent allò que els anglesos defineixen com a “feeling”. Quan constata en un gran panell la quantitat d’empreses que actuen de mecenes en el projecte, no cal dir que el sentiment és d’enveja. I finalment, quan coneix que tota la empresa és fruit de l’empenta de la concessionària de la recollida d’escombraries de Rotterdam, surt espontàniament un somriure a través dels llavis. La reconstrucció del Delft, un vaixell de línia del S. XVIII, tindrà un nou nom capaç de respectar i d’identificar l’original: DeDelft . Amb ell volen deixar clar que es tracta d’una rèplica a partir de les restes trobades, un cop més, per un pescador amb les seves xarxes. ...

Una curiosa alternativa per evitar les retencions per part del transport públic a les viles amb port, mar, canal, riu, etc... Imatges del port de Roterdam, del bus turístic anfibi.

Es pot veure en les obres d’infraestructures viàries als voltants de Palamós, com ho podem veure arreu del territori. Em considero un conductor responsable. Estrany potser per la nostra cultura mediterrània ja que m’agrada, en general, d’acomplir la llei i les normes que ens hem imposat democràticament. Cosa que no significa que sempre hi estigui d’acord. La meva rebel•lió m’agrada expressar-la sobre el paper en blanc, com és aquest cas. Una mostra de la perillositat que pot suposar el compliment de la llei el tenim, encara avui, en la senyalització de les limitacions de velocitat que es munten en les zones d’obres a les nostres carreteres. És possible trobar salts de limitació de velocitat que poden arribar a un 50% (de 80 a 40 km/h) en espais realment curts. Per circular uso el limitador de velocitat del meu vehicle, que adapto a la velocitat màxima permesa en cada tram. Puc dir, doncs, que no sóc un conductor lent ja que habitualment circulo en la franja superior permesa. Fa uns die...

El poeta palamosí Josepmiquel Servià enregistrà aquest magnífic poema sobre el nostre President, i màrtir, Lluís Companys. Serveixi aquest text com a remembrança i homenatge avui que fa 70 anys del seu assassinat per un escamot d'afussellament davant la muralla del castell de Montjuïc de Barcelona. Visca Catalunya!

Sí, és el meu germà. I què? De ben segur que no seré del tot objectiu, la sang, segurament hi tindrà més a veure que el rigor. Però ell està treballant per la difusió del nostre ofici, l’escenografia, des de la taula del seu estudi, ara que s’ha jubilat, tant o més que altres institucions, escoles o administracions. En Joan tenia el destí gravat en el codi genètic. L’escenari havia de ser el seu món. Resistent durant l’adolescència cercà el distanciament en el món de les titelles. Creà una petita companyia amb estil propi, personatges manipulats per dues persones, sense text, que expressaven els seus sentiments només amb els subtils moviments de les mans i, com a molt, el gir del cap de costat a costat. Treballà en barris obrers, humils al costat de persones que creien que aquella labor significava quelcom més que un entreteniment. Tot això passava als anys 60 del segle passat, en plena dictadura. En cap moment, però, deixà la seva formació artística. Vint anys més tard tornà sobre le...

Segons l’informe presentat per Joan Boada, secretari d’Interior de la Generalitat, som guanyadors d’una medalla de bronze pel que fa a la conservació d e símbols feixistes, o franquistes. Les dades aportades en el mapa són: Banyoles ocupa la primera posició, amb 202; després vénen Girona, amb 195; Palamós, amb 172; i Figueres, que en té 133; no donen lloc a cap mena de dubte. Què és un símbol feixista? Doncs ho és un escut anticonstitucional com el que hi ha sobre la porta principal de la caserna de la Guàrdia Civil, les rajoles amb el logotip de l’antic sindicat vertical obligatori, o el jou i les fletxes que encara es poden veure en força edificis de la nostra vila en forma de placa metàl•lica situada al costat de la seva porta exterior. Sovint responsabilitzem a l’Administració Pública quan en la major part dels casos presentats depèn senzillament de la voluntat individual i d’una petita dosi de bricolatge: una escala i un tornavís, o una escala i una petita escarpa. Aquests 172 sím...