ESCENAVEGANT

Segons la enciclopèdia universal virtual Wikipèdia la paraula Halloween deriva de l’expressió anglesa All Hallow's Eve (Revetlla del dia del Tots Sants). La història del Halloween es remunta més enllà dels 2500 anys, quan l’any celta acabava a finals d’estiu, precisament el 31 d’octubre del nostre calendari. El bestiar era dut dels prats a les corts per passar l’hivern. Aquell darrer dia es pensava que els esperits podien sortir dels cementiris i apoderar-se dels cossos dels vius per ressuscitar. Per evitar-ho, els poblats celtes embrutaven les cases i les decoraven amb ossos, calaveres i d’altres elements desagradables, de forma que els morts passessin de llarg espantats. És d’aquí d’on ve la tradició anglosaxona de decorar amb motius sinistres les cases en l’actual revetlla de tots els sants i també les disfresses emprades pels més menuts. Aquesta tradició no té res a veure amb la nostra cultura judeo-cristiana. La festa de la castanyada té uns orígens més propers. Segons el nos...

Assegut i solitari entre una multitud d’éssers que com jo hem estat engolits pel gran monstre. Ell ens mostra el seu interior fredament lluminós que serpenteja i capcineja desplaçant-se per avencs sota terra. En aturar-se, com si fora un Geppeto o un Jonàs, aconsegueixo deslliurar-me de les seves entranyes i finalment sóc capaç d’escolar-me al meu destí. ------- Del meu admirat Joan Barril. Els cabells blancs a les temples són el senyal que marca la frontera entre la república del Tu i l'imperi caduc del Vostè.

D’entrada feia un cert respecte anar a veure un espectacle d’uns còmics que estem acostumats a veure a través del televisor. A la petita pantalla les seves intervencions són curtes, uns minuts, i en el darrer dels casos hom pot fer funcionar el comandament a distància. Per altra banda la gran quantitat d’espectacles teatrals que es munten avui, fins i tot en els teatres públics, aprofitant la popularitat d’artistes protagonistes de les diferents sèries dramàtiques, podia fer preveure el que anàvem a veure. Anar al teatre és un acte social, sobretot en un poble. Veure La Gorga plena un espectacle fantàstic. “Fum” un espectacle bo. Bo com els litres del hipotètic vi amb que omplen gots i gots durant l’espectacle. Bo perquè té uns diàlegs ben lligats i unes pauses cronometrades. Si un gran compositor digué que un bon concert és mesurable per la qualitat dels seus silencis, els components de Teatre de Guerrilla han aconseguit un mestratge en aquesta peça. Bo per la capacitat d’arrencar el ...

Aquest dies a la Conselleria d’Ensenyament li sorgeixen el problemes arreu del territori amb més facilitat que surten els bolets. Durant el primer mandat el govern tripartit arrossegà dos decennis de gestió irregular i gens valenta envers a una política d’universalització de l’ensenyament com a fet públic. Les escoles religioses i privades foren una solució per a cobrir les necessitats educatives d’un país a través dels coneguts concerts econòmics. L’arribada d’un govern pretesament d’esquerres (PSC-ERC-ICV) donà esperances de millora al sector de l’escola pública. Unes primeres actuacions referents a la escandalosa situació de les anomenades escoles “pijo-concertades” que cobraven quotes inassequibles als pares dels seus alumnes per a mantenir un status social alt a més de rebre la subvenció per a cadascun d’ells, feu pensar que realment hi hauria el canvi esperat. Passats uns anys es pot veure que això no ha estat així. Una manca de previsió sobre els augments d’alumnes provinents de...

El repte que m’he obligat a superar avui m’ha refet les esperances que encara tinc res a dir en el capítol de la formació. L’obstacle tenia la seva dificultat. Una sessió formativa en una empresa amb persones vingudes d’arreu de l’estat, de professions i carreres diverses i de les quals no disposava de cap mena de perfil. La distància dels seus punt d’origen han estat la causa principal del seminari intensiu: vuit hores en una sola jornada. Les papallones voleiaven pel meu ventre abans de començar. Per dubtar, fins de la meva capacitat vocal ho feia. He estat dels primers en accedir a la sala. Tant sols dos homes amb el vetust aspecte d’executius agressius aprofitaven els minuts que restaven per l’hora d’inici amb els seus portàtils i els seus telèfons mòbils. Com aquell qui diu amb prou feines han expressat un fugisser “Buenos dias”, eren de Madrid. Més tard ells mateixos han explicat que havien sortit de casa abans de les cinc de la matinada. La son els hi ha passat factura havent di...