ESCENAVEGANT

Amb amenaça de pluja pels tres dies s’inaugurà el prop passat dissabte 23 de Maig el Festival Mariner de Palamós. Comptà amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla, que desprès d’inaugurar l’exposició temporal “Mestres d’Aixa i Calafats” en el Museu de la Pesca, es passejà pels diferents estands que es trobaven muntats en la façana marítima del esmentat Museu. A l’estant de la nostra entitat, desprès de saludar a tots els presents, es mostrà força interessat pel cartell que explicava els treballs de recuperació de l’Elvira. Atent, per uns minuts, a les explicacions del nostre President demanà pels objectius de La Mar d’Amics. El dissabte fou el dia important de la festa. Les nostres barques tradicionals: Rafael, Pepeta, Farigola, Tranqui i Xerina, foren el màxim exponent, amb la Santa Espina del soci Pere de Prada, de representació de la flota de les nostres coses. Fou una llàstima que manqués tripulació per cobrir correctament totes les dotacions, fe...

Abans d’entrar al Teatre de La Gorga la presència d’aquella munió d’infants feia presagiar el que podia passar durant la representació. Per poca Cultura, amb majúscula, que hom tingui, ni la temàtica, ni la durada, ni la posada en escena indicava que tot i ser un espectacle de marionetes de fil, aquella funció fos adequada pel públic infantil. Hauria calgut, potser, una nota en el programa trimestral indicant la edat mínima. I en el programa de mà es trobava a faltar una mica més d’informació sobre els intèrprets de la gravació operística, les fitxes artística i tècnica i la sinopsi argumental. Iniciada la representació. Llums apagats i projector sobre un personatge-objecte que feia les funcions de director de l’orquestra. L’obertura de l’òpera, transcendent, ja fou acompanyada sonorament pels plors dels més menuts més d’un cop. En endavant, allò que havia d’ésser un espectacle musical, organitzava Joventuts Musicals, es transformà en una reguitzell de comentaris en veu alta i repetit...

Encara escolto la cadència, força ràpida en aquests moments, que produeix alguna part metàl·lica del cuc d’acer on em trobo. Un nivell de fressa comparable al d’una factoria de premses per metalls. Constant, constant, constant. Sovint aquesta augmentà amb un soroll més agut, com si xoquessin espases en un torneig medieval. Un seguit de cops secs i estridents. En diferents moments del viatge el ritme baixa fins a aturar-se. Se senten en aquell moment, passes i cops, d’altres indignes que m’acompanyen en la tortura. No triga gaire en tornar a aparèixer el repicar que augmenta la seva velocitat fins arribar al nivell que m’ha martiritzat durant una llarga i fosca nit. Si la fressa pot resultar insuportable, què en podem dir de la llitera? Pensada per maltractar el passatger, per fer-lo patir durant un període on la major part de les persones dorm en una posició semblant. Possiblement, no ho he provat mai, les dels calabossos de les comissaries deuen ser més còmodes, tot i que els seus usu...

“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane) “L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125). “Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951) “El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975) “Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991) “La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)

Fa més de tres anys que el meu vehicle privat, un automòbil dièsel, funciona amb biocarburant. Ho faig per convicció. N’he estat un ferm defensor entre amics i companys. En aquest temps he tingut temps d’informar-me sobre la reducció d’emissions de CO2 que significa el seu ús. De fet, segons les informacions que he anat recollint, el meu cotxe només emet aquest gas productor del anomenat efecte hivernacle en la minsa proporció que duu de hidrocarburants entre un 15% i un 20%. Per tant la reducció d’emissions arriba al 85%. Usar biodièsel no és senzill quan un viu a comarques. Les benzineres més pròximes són a un parell de desenes de quilòmetres del meu domicili. Usar biodièsel en l’automòbil no m’ha suposat cap dels problemes que malintencionadament apareixen de tant en tant a la premsa. De fet no he notat cap diferència ni en la conducció, ni en la potència. Fins a inicis d’aquest any hi havia marques d’automòbil per les quals l’ús del biodièsel comportava l’exclusió de la garantia de...