ESCENAVEGANT

Per endavant la més sincera felicitació dels socis i sòcies de La Mar d’Amics al Club Nàutic de Llançà, que des del moment de la acollida fins a la informació del dia desprès a Internet demostrà una organització potent i cooperativa. Amb una felicitació expressa a tota la marineria del club per la seva amabilitat i a la Colla del Ranxo pel seu dinar. Concentrar vint i una barques és disposar d’una bona capacitat de convocatòria. La presència de barques de la Catalunya Nord, tot i la seva proximitat, és d’agrair. Veure navegar els vells sardinals coloristes sempre és un espectacle. Les trobades serveixen per tornar a veure els amics. Sobretot desprès de la pausa del mes d’agost. Arribar, aparellar, esmorzar (molt bé, cal dir-ho), navegar, dinar (també molt bé), desaparellar i marxar. Aquest esquema de trobada senzilla funciona millor, és una opinió generalitzada entre els participants de la nostra entitat, que aquell que obliga a mantenir-se en una vila aliena fins a l’hora de sopar, r...

El prop passat dissabte 9 d’agost en Josep López de Lerma , exvicepresident del Congrés dels Diputats entre 1993 i 2004 en representació de CiU, actualment retirat de la política activa treballa com a advocat dirigint la delegació gironina del prestigiós bufet de Roca i Junyent, publicava el següent article en el Diari de Girona. ------- L’”ELVIRA” DE PALAMÓS. L’articulista parla de l’entitat La Mar d’Amics, que fomenta la recuperació del patrimoni marítim català. Ha estat en Josep Vicente , antic alcalde de Sant Feliu de Guíxols i brillant col·laborador del setmanari Àncora de la mateixa ciutat, qui em posà sobre la pista de l’entitat La Mar d’Amics, amb seu a Palamós, la vila que si bé en un passat estigué sota domini dels benedictins guixolencs, el temps i els reis li donaren carta d’autonomia fins a configurar-se com a nucli important de població i activitat marinera. De fet, avui és l’únic port comercial del litoral gironí i, en la cursa corresponent, tocà i enfonsà les aspiracio...

Al nostre país s’ha utilitzat tradicionalment la divisió en franges paral·leles a l’embocadura: les caixes. Una caixa és l’espai delimitat per dos bastidors o cametes, paral·lel a la boca de l'escenari. Així la primera caixa és aquella que es troba immediatament darrera el teló de boca, sempre parlant de teatre a l’italiana. La divisió en caixes ha estat molt important en el darrer segle, sobretot en espectacles musicals tipus la revista i el music-hall. En aquests la necessitat d’abreujar els canvis de decorat feu funcionar la divisió dels espectacles en quadres curts i llargs. Els primers es desenvolupaven sempre dins de l’espai delimitat per la primera caixa i el prosceni, fet que permetia que els maquinistes treballessin amagats del públic per un teló curt o una cortina americana en la preparació de la següent decoració. Aquest format d’escenografies i d’espectacles ha desaparegut quasi totalment a les nostres latituds. Per tant aquesta definició pot quedar avui totalment obso...

La manca de brogit estimula la meva oïda a sentir. Qualsevol fressa, per inaudible o llunyana que sigui, engega el sentir. En un entorn de silenci el nostre sentit hauria de romandre adormit, però lluny d’això viu despert a l’espera de qualsevulla vibració. No sóc en un lloc perdut. Sons de la natura m’acompanyen a tothora. Una gallina que es queixa, el xarrupeig d’un gos a l’abeurador, la zeta prolongada d’un borinot, el plugim de les fulles quan s’acaronen, les passes de la dona sobre l’herba seca. Però amb tot un soroll humà gairebé imperceptible puja del fons de la vall. D’acord amb el giravolt la seva modulació canvia. És però al migdia d’aquesta canícula quan tot canvia. Les bèsties s’endormisquen, el vent s’atura i és només en aquesta hora que els troncs apilats fan la seva simfonia particular. Els sons secs produïts en trencar les seves fibres es succeeixen en una melodia d’un temps caòtic. El ritme el marca un insecte fregant les seves potes cadenciosament. El tedi, la mand...

Ja fa uns anys que el projecte “Skysails” existeix. I potser gràcies a aquesta experimentació i als armadors pioners que han optat per una nova font energètica pel transport marítim ara en l’anomenada tercera crisi mundial del petroli aquest projecte comenci a ser rendible. Des de la desaparició del Cutters i grans velers el primer quart del segle XX tota la navegació comercial estava fonamentada en els grans motors que aconseguien moure grans càrregues a velocitats estables d’acord amb les condicions meteorològiques. Tant sols la industria militar havia provat amb èxit altres fonts d’energia com la perillosa nuclear. Però aquesta va quedar sota domini de les armades de les principals potències mundials no aplicant-se a usos civils. Les proves amb energies alternatives com la eòlica o la solar no han passat mai dels models prototip o de curtes sèries per a usos específics, com poden ser embarcacions per a curts trajectes de canvi de riba o d’ús en espais naturals protegits. Avui llegin...