ESCENAVEGANT

La rua de Carnaval de Palamós ha estat, un any més, un èxit. Ésser-ne espectador és una forma de participar-hi. Una forma passiva davant els milers de persones que disfressades, maquillades i ballant la representen. Les pantomimes i vestits transgressors són imatges actuals dels orígens carnavalescs. Les coreografies no són sinó importacions tardanes d’altres formes de celebració. Originàries de cultures on la dansa té un paper totalment integrat en la vida de les persones. Aquí, hereus d’una cultura greco-llatina, i de la mateixa forma que el teatre, el carnaval sempre ha estat sinònim de paròdia, de burla i sobretot de crítica a la societat. El minso espai de llibertat que a contracor el catolicisme ha permès durant segles abans del temps de dejuni i abstinència oficial de la Quaresma, ha romàs al llarg de l’història com un període de disbauxa, en el qual els instints i l’alegria guarien de tots el mals d’esperit - i els de la repressió, la vexació i l’ordre establert - que permetia ...

Cada cop costa més de veure persones que són capaces de treballar sense rebre res a canvi. Aquest res habitualment és referent a un interès econòmic. Les noves generacions tenen aquest hàbit molt ben adquirit. Es fa difícil d’engrescar-los en qualsevol activitat que signifiqui treball, sobretot si és manual i fa transpirar. I no els critico, realment durant anys s’ha demanat a entitats - ara ONG’s- de suplir tasques que havien de fer les administracions públiques o religioses. Una cosa és demanar a un adolescent que et prepari una presentació a l’ordinador i una altra que t’ajudi a netejar el jardí o un solar. La diferència es troba en la suor. En el primer cas hi ha moltes possibilitats d’aconseguir l’objectiu -no sense alguna contraprestació, directa o indirectament econòmica- , però si en el segon cas aquest no hi té alguna cosa a guanyar, el fet serà molt més complicat. Avui una colla de persones s’han trobat per primer cop aquesta temporada per treballar plegats. Amb una sola exce...