ESCENAVEGANT

Fa uns mesos que a Palamós podem anar a l’Òpera. Sí, sí a l’òpera en directe. Bé en un directe diferent, del segle XXI. Els cinemes de Palamós en col•laboració amb el Circuit català de cinema digital ens ofereixen una temporada lírica sense sortir de la vila. Es tracta de retransmissions en directe des de diferents teatres europeus de noves produccions. De manera que no anem al “cine” a veure una pel•lícula, sinó que podem sentir l’emoció del directe amb tot el seu significat ple: entrem a la sala quan entra el públic en el teatre, aplaudim l’entrada del director, xerrem durant els descansos i fins i tot aplaudim les àries o els cors. A algú li semblarà una “frikada” això d’aplaudir en un cinema, tots sabem que els artistes no ens escolten, però a la sala s’arriba a produir la catarsi teatral que transporta als seus espectadors dins del Teattro de Bologna, el de l’Scalla o el Gran Teatre del Liceu. D’altra banda, la superfície de la pantalla i la qualitat del so acaben de fer més creïb...

Avui, com molts d’altres dies, bufa Tramuntana. En països pròxims com França, Holanda o Dinamarca, o en comunitats més properes com l’Aragó s’està produint energia transformant l’energia gratuïta i neta del vent en electricitat. Catalunya és terra de vent, sobretot al nord i al sud. Però els catalans, en general, no volem que s’instal•lin aquests molins gegants quixotians al nostre territori. Tampoc volem l’energia nuclear, ni l’estesa de línies d’alta tensió per dur l’electricitat des de lluny. Ningú vol una central elèctrica al costat de casa. I ara, tampoc volem un magatzem temporal pels residus nuclears que en bona part (40%) produïm nosaltres mateixos. Dinamarca obté gairebé el 50% del seu consum elèctric a través d’aerogeneradors. És un país petit en superfície i ha optat per situar-los en mar, prop de la costa. França -gran productora d’energia nuclear - està apostant fort per l’energia eòlica muntant infinites fileres de molins al costat de les autopistes, aprofitant les infrae...

La pressió que pateix el nostre mar a causa de la industria de la pesca és coneguda de tothom. De tot aquest sector hi ha bàsicament una mena de barques que s’enduu el primer premi pel que significa d’atac a l’equilibri necessari entre repoblament i extracció: la pesca d’arrossegament. Molt poca gent sap que el percentatge de peix que s’aprofita, que arriba al mercat de cadascuna de les calades de la xarxa és inferior a la meitat del que surt del mar. Peixos petits i fora de talla, peixos esventrats per la pressió dins la xarxa, espècies “no comercials” tot i haver estat a la taula dels nostres avis, peixos que pateixen una mort estúpida perquè d’altres puguin arribar al mercat. Peix que sol alimentar els gavians argentats que com un núvol sobrevolen aquestes barques en la seva aproximació a port, o bé s’enfonsa un cop llençat en mar. Les barques de pesca d’encerclament en els darrers anys s’ha dotat de tota mena de ginys electrònics i de motors de gran potència que les ha transformat ...

Durant la darrera sessió de les Converses de Taverna a Ca la Pepa Caneja, les persones que ocupaven la taula principal comentaven des de diferents vessants els avantatges de la futura Reserva Marina d’Interès Pesquer(RMIP) de les Illes Formigues. El tema proposat -Respectem prou el mar?- no era exactament aquell, però d’una forma natural s’hi derivà. El dilluns següent les barques de teranyina - les que pesquen el peix blau amb l’art d’encerclament - iniciaren la seva campanya desprès de la veda anual. Un període de dos mesos pactat entre armadors i administració els darrers anys, que permet un temps de descans als pescadors i de regeneració a les espècies marines. L’objectiu principal del projecte de la futura RMIP sembla ser aquesta regeneració de la biodiversitat marina del nostre litoral més pròxim. Per tant, sembla que tenim l’equació servida. Si la pesca significa la desaparició de les espècies marines, i la veda - no pesca - vol dir la seva regeneració: la desaparició de la flo...

"El mariner sempre té una nòvia a cada port". Sense ser exactament el tema de l'òpera Madama Butterfly, de G. Puccini. La història que ens vol explicar aquest curt extret del film francès "Opera imaginarie" de Pascal Roulin (1993), que podeu veure més avall i té força a veure. Escenavegant pretén unir dues passions, el mar i l'escena, heu-les aquí... Cerqueu-lo a Youtube, té altres fragments deliciosos i divertits.

A l’oest del mar interior holandès, el Markermeer, i prop de la vila de Lelystad es troba el port de Batavia. A tocar de les escluses de transferència amb el Ijsselmeer, l’altra mar interior. L’imatge del paisatge era curiosa donat que bona part de l’aigua es trobava glaçada donant als vaixells amarrats al port una estranya imatge. En el nou port que aquest any 2010 ha d’acollir el campionat del món de vela s’hi pot veure una petita flota de grans velers, que majoritàriament dedicats als charter, han trobat en aquest punt de les terres conquerides al mar un lloc d’amarratge de baix cost degut a les taxes portuàries favorables. Una aposta de Lelystad per captar un turisme que sol passar de llarg d’aquesta zona. Amarrat en un dels seus molls es troba la rèplica del COV Batavia un vaixell de la companyia de les Indies Orientals de l’any 1628. Fou reconstuït entre el 1985 i 1995 i avarat amb la presència de la reina Beatriu. El vaixell original gaudí d’una vida molt més curta que el que po...