Hipocresia nuclear.

Avui, com molts d’altres dies, bufa Tramuntana. En països pròxims com França, Holanda o Dinamarca, o en comunitats més properes com l’Aragó s’està produint energia transformant l’energia gratuïta i neta del vent en electricitat. Catalunya és terra de vent, sobretot al nord i al sud. Però els catalans, en general, no volem que s’instal•lin aquests molins gegants quixotians al nostre territori. Tampoc volem l’energia nuclear, ni l’estesa de línies d’alta tensió per dur l’electricitat des de lluny. Ningú vol una central elèctrica al costat de casa. I ara, tampoc volem un magatzem temporal pels residus nuclears que en bona part (40%) produïm nosaltres mateixos.

Dinamarca obté gairebé el 50% del seu consum elèctric a través d’aerogeneradors. És un país petit en superfície i ha optat per situar-los en mar, prop de la costa. França -gran productora d’energia nuclear - està apostant fort per l’energia eòlica muntant infinites fileres de molins al costat de les autopistes, aprofitant les infraestructures. Catalunya ha desmuntat els pocs molins que tenia sobre les muntanyes del cap de Creus, ja vells. Les polítiques energètiques verdes romanen aturades arreu. Un escarabat, unes formigues o una planta endèmica és motiu suficient per muntar una campanya “anti”, que molts cops defensa interessos molt més obscurs: propietats, immobiliaris, inversions, etc.

Tots els que visceralment hem dit no al “cementiri nuclear” cal que fem una reflexió senzilla. Si bona part de l’energia elèctrica que es produeix al territori ve de la fusió de l’àtom i en un gran triomf fórem capaços de tancar les centrals nuclears, seríem capaços de renunciar a una disponibilitat total -24 hores x 365 dies l’any - de tots els aparells que ens acompanyen en la nostra societat benestant: frigorífic, cuina, enllumenat, calefacció, ordinador, aire condicionat, etc.?

Exigir un canvi de model energètic significa una reflexió que va més enllà de tancar o no central nuclears, de fer o no fer “cementiris nuclears”, o de canviar el nostre paisatge amb els grans molins de vent. Un canvi individual i col•lectiu en la nostra forma de viure, en la nostra relació amb el medi que ens envolta, amb el planeta significarà renunciar a alguna de les comoditats que les societats econòmicament més desenvolupades hem adquirit en els darrers decennis.

Publicat a El lector escriu. El Punt diari comarques gironines. 29/01/2010

Entrades populars d'aquest blog

AQUESTA PÀGINA ESTÀ BLOQUEJADA, ESCENAVEGANT EL TROBAREU A: http://escenavegantcat.wordpress.com

Reiniciar el sistema = Educació + Cultura. Si sabem que l’ideari neoconservador i les polítiques neoliberals són les responsables clares i directes de la crisi que estem patint, no puc entendre com la veu del poble expressada a través del vots ens ha dut a la present situació, mai més que ara queda clar que ens cal millorar en Cultura i Educació. El vot al populisme i la xenofòbia són dos graons del mateix analfabetisme cultural. Les crisis sempre són positives per les opcions dretanes ja que distancien als rics dels pobres, eliminant aquesta classe mitja majoritària en l’enyorat estat del benestar, més preparada i culta. El retall de les polítiques equitatives i socials tenen, hores d’ara, els vaixells insígnies de la Sanitat i l’Educació. Però com és de domini públic l’àmbit de la Cultura serà un dels més perjudicats. Aquests tres elements, als que es poden afegir sens cap mena de dubte molts d’altres, són una demostració de que tant sols amb uns butxaca forta les persones podran t...
Més informació

Manifest de Democràcia real ja!

Ahir desenes de milers de persones sortiren al carrer arreu de l'estat convocats per diferents entitats adherides al manifest de Democràcia real ja! . Eren manifestacions desvinculades de partits polítics i organitzacions sindicals. Foren pacífiques arreu (60 ciutats) excepte a Madrid. Per la qual cosa han tingut molt poc ressó mediàtic. Llegir el seu manifest és escoltar altra vegada tots aquells comentaris que hem sentit en les nostres converses amb amics i familiars. La convocatòria sorgeix com a altres indrets del món mitjançant l'aprofitament de les modernes tecnologies: Internet, Facebook, Twitter, etc... En conseqüència ha mobilitzat sobretot a persones joves, a aquells a qui s'acusa reiteradament del seu interès per la societat en la que viuen. MANIFEST Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als ...
Més informació

+ sobre les regates de vela llatina.

No vaig formar mai part dels “Coros y danzas de la sección femenina”, tampoc he ballat mai en un esbat folklòric - mereixent-me tot el respecte el seu treball - , i mai he conreat aquesta vesant del patrimoni immaterial universal que és el flamenco. Tot això ve perquè ahir vaig escoltar a 360 Ràdio el ja ex-secretari de classe de vela llatina de la Federació Catalana de Vela, que ara a la vela llatina només li quedarien les manifestacions folklòriques. El projecte de les regates de vela llatina a Catalunya ha fracassat. No és així a les Balears, a Múrcia, a Galicia o a les Islas Canarias. En aquests territoris, per motius ben diferents, les competicions formen part consolidada de la seva tradició nàutica. Reconec haver participat durant dues temporades en les regates catalanes. L’èxit del primer any fou la novetat. A partir del segon l’adopció d’un reglament estricte, dels ràtings, les llicències esportives ho començà a posar més difícil. Ja no era una “festa” sinó una regata “seriosa”...
Més informació