Valle de los Caídos... museu dels horrors.
Avui s’ha fet pública la notícia de la primera ordre d’exhumació de restes republicanes de la cripta del Valle de los Caídos dictada del jutge Garzón. El meu pare deia que hauria donat la seva vida per prémer el disparador necessari per volar el Valle de los Caídos. Ell, voluntari del PSUC a la guerra civil espanyola, formà part d’aquella majoria silenciada durant la postguerra, vigilada durant dècades (“Què volen aquesta gent que truquen de matinada"). Ell no aconseguí superar el mil·lenni, però estic segur que si avui hagués llegit la premsa seria feliç. Obrir el búnquer franquista amb una ordre judicial, en un estat democràtic, és una petita victòria davant d’aquells que tremolen en escoltar l’expressió “memòria històrica”. Aquelles que han estat feliços desprès d’una amnistia amb remor de sabres. Aquells que ha sabut guanyar la partida al temps fins aconseguir que molts pocs responsables -criminals contra la humanitat, d’acord amb la legislació internacional vigent- es manting...