ESCENAVEGANT

“...es concediran les Butaques d'Honor als Germans Salvador, veterana empresa d’escenografia, per una vida dedicada al teatre.” Paradoxa de la vida que et concedeixin un premi relacionat directament amb el moble que em suporta bona part de la jornada. Tot i que la Butaca a la que fa referència l’honor és aquella que es lloga per unes hores en companyia de moltes més i que dirigeixen la nostra mirada cap a l’expressió dramàtica o musical dalt d’unes taules o d’una superfície plàstica immaculadament blanca. Ara, malauradament apartat dels escenaris i del taller on he gaudit de l’emoció de la representació única i irrepetible, però també on he patit les penúries de la malaltia, la neurastènia i de mancances econòmiques importants; provo d’analitzar el meu propi currículum vitae des d’una nova perspectiva. Romandre apartat d’allò que ha estat la teva passió des de la primera joventut resulta molt dur. Escoltar per la ràdio una ària d’òpera omple els meus ulls d’humitat. El sentiment va...