ESCENAVEGANT

Fa uns anys vaig dedicar part del meu temps d’esbarjo a traduir del francès un seguit de documents que havia anat coneixent en els meus desplaçaments a diferents Jornades Tècniques. El meu distanciament forçós dels escenaris i de la docència amb la desaparició del TTE van fer que aquests restessin en l’equivalent d’un calaix polsós virtual, es a dir, en una carpeta dins d’una altra carpeta i aquesta dins d’una altra... Com crec que encara poden tenir la seva vigència i interès m’he decidit a fer-los públics a través de la xarxa. Els tres documents tenen un origen comú en el Conseil National d’Scenographie francès. - La seguretat en el sector de l’espectacle en viu - Disseny i realització de decorats - Suspensió i manipulació manuals Els tres els trobareu en format .pdf.

Mai tindré l’experiència de parlar amb un vell marí del segle XIX. D’aquells que feien la mar gran o el nostre Mediterrà. Aquells que depenien de les bondats climàtiques per arribar a destí sense perill. Des de la meva curta experiència marinera qualsevulla navegació que superi les tres hores comença a entrar dins l’àmbit de l’aventura. Sóc un mariner afortunat. I ho sóc perquè no em veig obligat a navegar amb una mar que vagi més enllà del marejol i sempre amb l’empara propera de les proteccions artificials que ha construït l’home davant la natura. Aprofitar el vent, aturar el motor i desar el rellotge forma part d’una actitud que malauradament és inabastable per persones subjectes als horaris i les tensions laborals. Però deixar discórrer les hores d’un diumenge a la tarda amb un grapat de milles per endavant amb el so del silenci com a tercer tripulant és una experiència engrescadora. El darrer cap de setmana l’hem passat com aquell que diu a bord de la Pepeta, el llagut d’en Ricar...