ESCENAVEGANT

Un matí de gener, un cop complimentats tots els requisits administratius (sol·licitud registrada a l’Ajuntament amb més de 10 dies d’antelació, recepció de l’autorització i recollida, prèvia presentació del DNI, de la clau a la Policia Local), un grup de persones que s’estimen el mar, el patrimoni i les tradicions ha fet cap a la Barraca de Cala Estreta per fer un dinar de germanor. Arribats a lloc han fet ús de la clau facilitada (que com a derivada de fàcil, potser no és la paraula més escaient) per obrir la port a. Abans però, tota la colla ha estat objecte de la lectura dels 13 articles de les normes i condicions generals d’ús. " No és permès fer foc dins de la barraca ni en el seu entorn, ni amb llenya ni amb carbó " ( Normes generals i condicions d'ús ). En entrar primera sorpresa, la llar de foc havia estat encesa. De fet hi havia un sac de carbó a un costat i unes graelles a l’altra. A més en les lleixes del fons de la barraca hi havia unes bosses de plàstic am...

La rua de Carnaval de Palamós ha estat, un any més, un èxit. Ésser-ne espectador és una forma de participar-hi. Una forma passiva davant els milers de persones que disfressades, maquillades i ballant la representen. Les pantomimes i vestits transgressors són imatges actuals dels orígens carnavalescs. Les coreografies no són sinó importacions tardanes d’altres formes de celebració. Originàries de cultures on la dansa té un paper totalment integrat en la vida de les persones. Aquí, hereus d’una cultura greco-llatina, i de la mateixa forma que el teatre, el carnaval sempre ha estat sinònim de paròdia, de burla i sobretot de crítica a la societat. El minso espai de llibertat que a contracor el catolicisme ha permès durant segles abans del temps de dejuni i abstinència oficial de la Quaresma, ha romàs al llarg de l’història com un període de disbauxa, en el qual els instints i l’alegria guarien de tots el mals d’esperit - i els de la repressió, la vexació i l’ordre establert - que permetia ...

Avui, dia d’inici de l’activitat escolar pels infant i joves al nostre país es parla de l’increment d’alumnes: 34.000. Sense comptar aquells que s’incorporaran en un degoteig constant durant tot els curs. Avui s’han pogut veure imatges en els informatius nacionals i espanyols d’alguns problemes a l’inici de l’activitat acadèmica per manca d’inversions en centres de titularitat pública (dels concertats mai se’n parla quan tenen problemes, curiós oi?). A Televisió de Catalunya han entrevistat a les representants de l’Ampa de l’escola Pompeu Fabra de Parets del Vallès. Aquestes denunciaven el deficient estat de conservació de l’edifici, ple d’esquerdes, filtracions i humitats. El seu director -quin remei el pobre- ha dit que no hi havia cap perill i que l’activitat pedagògica començaria per aquells infants que accedissin a l’escola. Els pares i mares s’han negat a dur els seus fills com a mesura de pressió. D’imatge sobre el problema cap ni una. Per curiositat he connectat amb un canal te...