Sensacions
100 anys navegant per la Costa Brava La fressa ronca del motor no era capaç de trencar l’encís. La brisa humida d’aquella jornada pròpia de latituds més septentrionals m’acaronava el rostre. Entre els meus ulls i terra navegaven un grapat d’esforços. Ho feien plegats com s’havia suggerit, com cercant la companyonia entre ells. Mentre els més grans majestuosos queien a estribord per sortir de la petita badia, les barques s’esforçaven per aprofitar aquell bri de vent que roman just per sobre la superfície marina. Com una desfilada els vaixells presentaven diferents tipologies d’eixàrcies i velam. Les persones que malgrat la fredor del matí caminaven pel camí vora els penya-segats o l’escullera s’aturaven i estenien el seu braç senyalador. Sorpresa per uns, motivació per d’altres. Els menuts eren transportats a temps de pirates i aventures segurament oblidades per la xocolata pasqual. El so perdut dels corn posava la banda musical per l’evocació. Un so de corn que hores abans recordava la...