ESCENAVEGANT

El 21 de gener publicava en aquest mateix blog un article sota el títol de: Reconversió verda. Setmanes més tard em sobta la seva difusió entre els afectats pel seu tema: els pescadors. Pretesament algú deu d’haver distribuït el seu contingut, o bé els vells pescadors del meu poble estan molt més informatitzats del que es podia pensar. Casualment, com moltes de les coses d’aquesta vida, he estat coneixedor personalment del malestar que els meus comentaris sobre el futur incert d’un sector primari com la pesca. De fet és la pròpia Confraria qui obre la caixa dels trons amb el plantejament de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues. D’altra manera de ben segur que els comentaris tindrien una altra temàtica. Vivim en una societat democràtica. Dins la Constitución Española es reconeix de forma explícita la llibertat d’expressió. I el fet de poder escriure en un blog personal - escenavegant és un blog personal i només expressa les idees de qui el signa - amb opinions sobr...

La rua de Carnaval de Palamós ha estat, un any més, un èxit. Ésser-ne espectador és una forma de participar-hi. Una forma passiva davant els milers de persones que disfressades, maquillades i ballant la representen. Les pantomimes i vestits transgressors són imatges actuals dels orígens carnavalescs. Les coreografies no són sinó importacions tardanes d’altres formes de celebració. Originàries de cultures on la dansa té un paper totalment integrat en la vida de les persones. Aquí, hereus d’una cultura greco-llatina, i de la mateixa forma que el teatre, el carnaval sempre ha estat sinònim de paròdia, de burla i sobretot de crítica a la societat. El minso espai de llibertat que a contracor el catolicisme ha permès durant segles abans del temps de dejuni i abstinència oficial de la Quaresma, ha romàs al llarg de l’història com un període de disbauxa, en el qual els instints i l’alegria guarien de tots el mals d’esperit - i els de la repressió, la vexació i l’ordre establert - que permetia ...

Teatre Municipal La Gorga Diumenge, 31 de gener de 2010 a les 19 h. Un ple gairebé absolut aconseguí la presencia dels actors i actrius catalans: Lluís, Soler, Mercè Montalà, Silvia Marty i Miquel Sitjar, en un text d’Ira Levin molt proper al teatre de “boulevard” de fa alguns decennis: L’Habitació de Verònica. Llàstima però, que aquest ple vingués més condicionat per la popularitat dels seus intèrprets a través de sèries televisives (Cor de la Ciutat, Amar en tiempos revueltos, Comisario, Un paso adelante,…) que per un interès en la pròpia posada en escena. Està clar que les productores aposten sobre segur amb aquests repartiments -sempre amb els rostres dels artistes al cartell - per omplir teatres. Les propostes més arriscades, aquelles que fan anar endavant la producció escènica del nostre país, romanen avui per avui, tancades en les sales de petit format de la capital. I en la difusió d’aquestes noves propostes és on haurien de treballar els tècnics i tècniques de Cultura (amb maj...