ESCENAVEGANT

El IX Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) ha desembarcat per primer cop a la vila de Palamós. En el Teatre Municipal La Gorga s’ha presentat la companyia Ansis Rutentals Movement Theatre. Nascuda l’any 1978 a partir del Teatre d’Estudiants de la Universitat de Letònia com a grup de gestualitat i plasticitat. Fou el seu creador Ansis Rutentals (1949-2000) que s’inicià en el teatre de gest l’any 1963 i fins a la seva mort fou professor de moviment escènic, tècnica d’actor i composició espaial. Amb el seu grup treballà per tots els països de la riba del mar Bàltic. El seu director actual és Dzintars Krumins. L’espectacle presentat: “The shadows (Les ombres)” participa de ple dels seu estil creatiu basat en l’ interpretació visual de la música a partir de la forma del moviment, la composició espaial, el color i la llum. Concebut a partir d’un gran domini de l’expressió corporal, de tècniques expressives - s’hi reconeix el gran repertori de gestos estereotipats usat...

La felicitat pot trobar-se en els llocs més insospitats. L’estat d’ànim que provoca un dia assolellat, clar, obert, al qual l’hi afegim un vaixell de fusta, unes veles, una mar envellutada i un vent agraït reviu tothom. La companyonia d’algunes persones conegudes i d’altres d’amigues pot fer la resta, en l’estrany cas que els ingredients anteriors no fossin suficients. Lliscar i endinsar-se en les aigües de la badia de Cadaqués durant bona part de dissabte - durant la Trobada de Vela Llatina - fou un luxe. Els ingredients eren a l’abast: Companys en els seus fràgils i subtils vaixells. Velam ofert al vent i empès pel Joan de Narbona [i] desinflat. Veles triangulars, veles llatines, veles antigues. Bots delicats, acurats, menats per mans amoroses. Eixàrcies ben tesades, caps de cànem esfilagarsats. Maneguetes, escàlems i orles desgastades. Bosells que xerriquen. Arjaus menats per mans fermes. Xapoteig de queixa d’una mar tranquil·la, esberlada per la roda de proa. Somnis d’aventura ...

Una mar amb prou feines arrissada. Un ventet somniat, ni poc ni molt. Un sol enteranyinat per no cremar. Les veles obertes. Bufa per l’aleta de babord. La barca fa camí. No sé a quants nusos ni falta que em fa. Terregem. Les platges i cales desfilen. Alguns esverats, a bord de llanxes amb motors excessius, ens fan brandar més del compte. És molest. Ens creuem amb d’altres veles ofertes a Eol que ens saluden. Retornem la salutació amb la mà o de viva veu. La barca va fent camí. El sol s’ha tret les lleganyes i ara pica. Aprofito l’ombra de la messana. El ventet es manté. Belles cales i vells records de joventut. Som a tocar de Tossa de Mar. El paisatge s’obre en una badia totalment ocupada per vaixells fondejats i sense patró. Al fons el castell sembla pensar en la tranquil·litat de l’hivern. Avui, precisament avui, que hem navegat cap a garbí el vent del mateix nom no ha volgut entrar. Hauria estat perfecte. Sort del motor.