ESCENAVEGANT

Any rere any apareixen notícies sobre la supressió d’espais naturistes (nudistes). La meva opinió al respecte, expressada públicament més d’un cop, és que l’accés a la platja, muntanya o espai públic qualsevol ha de ser lliure per les persones naturistes, nudistes, tèxtils, familiars o com en vulguem dir. El fet és que la legislació estatal no contempla cap tipus de restricció contra el plaer de viure nu. De fet, segons explica la premsa, un programa de Televisió de Catalunya manté aquest estiu com a plat principal la presència de dos ciclistes nus durant aquest estiu voltant pel territori. El nu està àmpliament acceptat a la nostra terra. Per un infant una persona nua no és més que una persona nua. De ben petits se’ls ensenya els noms de les parts del seu cos sense cap tabú. Som els adults, hereus d’una educació cristiano-judàica, qui veiem més enllà del nu connotacions i impulsos sexuals on, per si mateix, no existeixen. És a partir d’aquesta premissa on es munta la justificació de f...

En una maratoniana singladura per ruta de divuit hores ahir férem cap a la nostra vila de Palamós. En tantes hores hi ha temps de pensar i de reflexionar. La Glòria, la Lluïsa, la Mònica, en Xavi i en Jordi hem viscut una experiència que trigarem anys a oblidar. Si fa poc més o menys un any el port de la nostra vila s’omplia amb unes imatges excepcionals amb la presència de una desena llarga de vaixells de la Tall Ships Race, el que hem vist a Brest és exponencialment suggeridor. Però a l’hora és un miratge. La imatge que vèiem sobre les aigües de la rada externa del port tot i ser de debò era la excepció que confirma la regla del mal estat del patrimoni marítim. Sí més no a la mediterrània. En podem salvar el mar del Nord, on els exemples de vaixells antics d’inicis del S. XX és encara notable. Països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Escòcia, Irlanda i França disposen d’una flota d’embarcacions de mesura mitjana i gran força important. Des d’embarcacions comercials que es dediq...

Dissabte passat tingué lloc la 42ª Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. En el marc del Port Bo d’aquesta vila marinera si aplegaren una bona quantitat de persones, quaranta mil segons la premsa, i una destacable colla d’embarcacions. Entre les darreres s’hi trobava la barca Pepeta que s’havia desplaçat des de Palamós amb sis tripulants entre els quals hi era qui signa. Per una persona del món de l’espectacle poder combinar les seves passions - mar i cantada - és un fet notable. Personalment no sóc un gran amant de les havaneres. Tot i conèixer-ne un munt a força de sentir-les, l’invariable compàs del dos per quatre s’arriba a fer monòton tot i les lletres que acompanyen la guitarra o l’acordió. La desfilada de grups pot fer-se inacabable, tediosa. Dissabte la petita platja de Calella visqué uns minuts màgics. Una molt aguda veu femenina esquarterà la monodia de la nit. Acompanyada només per un piano, la cantant Nina interpretà tres temes que posaren la pell de gallina a mé...