ESCENAVEGANT

És llastimós per aquelles persones que estimem el mar que un mal us d'ell per part d'algunes persones que pretenen ser navegants provoquin situacions com la que a continuació denúncia, un cop més any rere any, l'Associació Salvem El Crit - Aritjol. Cal que tots plegats fem una reflexió que ens porti a tenir clar quan sortim a navegar que el mar no és nostre i que cal compartir-lo i respectar a les persones. Cal que recordem que cada cop que llencem el ferro per fondejar podem estar malmeten les posidònies, que el navegar a motor prop de les platjes o cales esdevé perillós per les persones que s'hi estan banyant. Potser només cal que hi possem el seny equivalent al dels conductors (amb els Mossos d'Esquadra patrullant i els radars connectats). Tornen els enfrontaments entre banyistes i embarcacions Una temporada més, la deixadesa de l'administració i l'incivisme i la ignorància d'una gran majoria de navegants ha propiciat que es repeteixin els vergony...

La bona fotografia de Paco Dalmau en la carta postal editada enguany per Postales Internacionales Color de Barcelona que casualment he trobat en un quiosc del Carrer Major de Palamós m’ha molestat. Si la fotografia fos impresa en una publicitat turística municipal podria ser denunciada com a publicitat enganyosa. Fa anys que la nostra entitat ha proposat directa i indirectament la creació del paisatge urbà que en ella s’hi veu de forma infructuosa. De fet, tant sols un cop, tant sols una jornada en la història recent del municipi s’han donat les condicions perquè aquesta fotografia no sigui el resultat del treball en un Photo-shop. Fou durant la celebració de la primera festa marinera “Palamós, Terra de Mar” de l’any 2004. Gràcies a la visita dels sardinals Jean-Gaspard i Nôtre Dame de la Consolation, la de Sa Rata de l’Emili Armengol, la Santa Espina d’en Pere de Prada i la cessió de El Fifi per ser conduït al moll vell de Palamós, a més de l’estol de barques més petites es pogué “rob...

Vivim un temps difícil. Un temps difícil posterior a un de benestant. La cultura del benestar, on s’ha desenvolupat tota una nova generació, està canviant. Les crisis són, com la història, periòdiques. Aquells que s’acosten al mig segle n’han viscut d’altres. La global crisi del petroli de 1973, la local crisi post-olímpica que s’inicià el 1993, i ara la que tenim a sobre. La generació Einstein, com l’anomena un llibre de cert èxit als nascuts a partir de 1980, ha viscut fins ara en un llit de roses. És ara quan haurà de demostrar que estan suficientment preparats per aprendre que vol dir el verb: renunciar. La generació cultural de la que parlem, en el nostre món occidental, ha disposat de tot allò que ha precisat pel seu desenvolupament: educació, alimentació, salut, afecte i lleure. Ara aquests i aquestes joves preparats amb carreres universitàries o estudis professionals es troben que s’han de llançar a la vida amb uns salaris baixos. Els anomenen mileuristes. Amb tot molts d’ells ...