ESCENAVEGANT

Sessió de Festa Major al Teatre de La Gorga de Palamós. El col·lectiu de gent gran proposaren la representació de l’obra de Kim Planella, “La perla de Tasmània”. Una comèdia amb bonics moments dramàtics que reflexa la vida quotidiana d’un grup de persones grans en una residència. L’obra, escrita a Palamós segons explicà breument l’autor abans de començar, pretén fer pública les inquietuds vitals d’unes persones sabedores del seu final, mes o menys proper, dins l’establiment. El text, magnífic, entraria de ple en una tradició molt pròpia del teatre català, el costumisme. Desprès d’una presentació dels trets principals dels personatges, l’obra s’endinsa sota l’excusa de la entrada a la residència d’una coneguda actriu de cinema -La perla de Tasmània-, en un seguit de tripijocs dels seus personatges que estimen, imiten, critiquen l’element pertorbador. Cap el final de l’obra aquesta adquireix un to més dramàtic en descobrir-se el motiu de la presència de la vella actriu en el centre: l’Al...

Tradicionalment el primer dia d’estiu, el 21 de juny, es celebra al Port de Palamós una cantada d’havaneres dalt d’una barca. Aquesta cantada coincideix en data amb la celebració del Dia Internacional de la Música que presenta en bona part del món occidental un important nombre de concerts i manifestacions musicals de tota mena en ciutats i viles de tota mesura. El lloc triat, l’esplanada davant del Museu de la Pesca, amb l’escenari dalt d’una de les dues barques de pesca allà amarrades presentava un marc magnífic per l’esdeveniment. Fins i tot la ressaga de la tramuntana que havia bufat durant tot el dia proporcionava un moviment cadenciós de capcineig que semblava acompanyar el ritme de les havaneres. El grup, el Port Bo altra cop -potser caldria donar entrada a noves veus locals -, feu desfilà una rere l’altra un grapat de cançons marineres, havaneres i fins i tot un xotis. Cançons de mar, d’amor i picaresques, bona part d’elles conegudes i corejades per l’ampli públic que omplí el ...

Enguany l'estiu ha arribat amb forces dies d'antelació. Oficialment ho farà el proper diumenge però al carrer ja en patim les conseqüències. Des de fa setmanes que les informacions meteorològiques televisives del nostre país afegeixen a la temperatura d'un lloc determinat una dada que anomenen: temperatura de sensació. Sembla, d'acord amb les opinions de diferents fòrums meteorològics, que se'ns presenta un estiu molt caloròs. En tenim una referència pròxima l'any 2003. Per aquest motiu sembla interessant la taula que veièm més amunt on amb l'ajuda d'un termòmetre i d'un hidròmetre podrem conèixer el nivell d'estrès produït per la temperatura en cada moment. En mar, la brisa marina apaivaga aquesta sensació, però recordeu de dispossar de líquids per evitar la deshidratació. A més cal pensar en la radiació solar i protegir-nos adeqüadament amb cremes solars d'alta numeració.

"No arribo a comprendre com vam poder superar una època tan mesquina i roí en la qual un espectacle de titelles en un Ateneu Cultural, pro viatge fi de curs, hagués de passar una censura prèvia i després pagar uns drets d'autor d'uns arguments que no estaven ni registrats. El contingut de números que fèiem amb els titelles eren en forma de gag i tot era expressaven amb mímica". Joan Salvador www.divisioncap.net/blog Aquests documents són una prova testimonial de com funcionava i governaven el país en aquells anys tristos i difícils. Per una senzilla actuació d’allò que ara en diríem un Festival de Fi de Curs s’hagueren de fer les mateixes gestions que s’hi s’hagués presentat un espectacle comercial. El més curiós de tot plegat és que aquells que vetllàvem pels interessos dels autors, la Sociedad General de Autores de España (SGAE), passaren per alt, tot i ser obligatòriament presentada la documentació pertinent, que en aquell “espectacle” s’usava el text teatral de C...

Encara que no ho sembli ens trobem en període electoral. El proper diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. Llunyà, molt llunyà. Però alhora tant pròxim donat que en ell es decideixen les directives que acaben sent el marasme de lleis i reglaments que envolten la nostra vida quotidiana. Els nostres pares, avis i aquells que passem dels cinquanta anys haguérem de lluitar durant decennis per aconseguir una democràcia que ens havia estat manllevada per les armes l’ocupació. Ara, desprès de poc menys de trenta anys de democràcia, sembla que el sistema tremoli. El sistema basat en els partits polítics sembla desgastat. Els ideals pels quals es lluitava fa una generació, han esdevingut en la major part de les persones que han fet de la política la seva professió una lluita pel manteniment del status personal i pel finançament dels seus partits. És possible que resti alguna persona dins dels aparells dels partits que obri de bona fe, però difícilment la trobareu al capdamunt de les lli...