50 anys!
Sí, cinquanta anys. Avui, és de matinada quan escric, és el meu aniversari. Fa vint anys vaig pensar que el decimal 3 em feia adult. Fa deu anys fou el 4 qui m'indicava que no tenia arguments per dir-me jove a mi mateix. Avui el 5... Uff! Tinc la sensació d'haver pasat el punt sense tornada del meu Dragon Kan particular. Aquell on superat el punt més alt de l'ascenció rodes cap a una davallada vertiginosa, que tot i els breus i apasionats repunts malabars mai serà capaç de retornar-me a la cúspide. Carpe Diem! Salut!