ESCENAVEGANT

Fa pocs dies s’ha produït l’òbit d’un centre formatiu pioner a tot l’estat. El Taller de Tecnologia de l’Espectacle naixia l’any 1986 amb un curs pilot als soterranis de la Facultat d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb unes idees molt clares de la necessitat de formació inicial per a nous tècnics de l’espectacle en viu al nostre país. La seva filosofia de transmissió de coneixements era basada en la utilització d’experts docents que compaginessin el seu treball als escenaris amb la docència. D’aquesta forma s’ha aconseguit no tant sols la incorporació al mercat, durant vint-i-dos anys, de nous professionals més preparats tècnicament pel seu ofici, sinó també que els alumnes incorporessin l’esperit i l’amor per unes tasca invisible, dura i generalment poc gratificant. Els artistes solen rebre el calor de la satisfacció del públic en forma d’aplaudiments. Aquest rares vegades sol mostrar el seu disgust, i com a tot càstig pot deixar un aplaudiment tendr...

Petit conte en resposta algun comentari sentit arreu. Fa uns anys vaig viure una situació curiosa. Un company havia de vendre un local comercial a la capital catalana. Aquest es trobava en una barriada popular, just al davant d'una Església de culte catòlic. Als pocs dies de posat l'anunci el meu company em comentà que ja tenia comprador. Aquest no discutí el preu i desprès de visitar el local amb una brúixola volgué deixar-li una paga i senyal per garantir la compra. El venedor li comentà que seria millor fer-ho amb un document notarial i rebutjà els diners. Poques hores desprès, a l'endemà, rebé la visita del president de la comunitat de veïns de l'edifici del qual el local eren els baixos. Aquest poc menys que l'amenaçà de vendre's el local. El virtual comprador era musulmà. Algú l'havia vist entrar el vespre anterior i les alarmes intolerants es dispararen. El meu company es defensà dient que just al davant hi havia una església que martiritzava als veïn...

Ahir al vespre entre el núvols apareixia, com jugant a fet i amagar, el nostre astre veí: la Lluna. Només un tall, però brillant, neta, pròxima. Ahir, però no estava sola. Dos punts molt brillants l’acompanyaven. Dos punts que generalment són els primers apareixen quan el crepuscle pren colors càlids. Del taronja al morat abans d’esdevenir totalment fosc. El brillant tall lunar s’acostà dins la rapidesa relativa dels astres a aquells punts. De cop, un no resta embadalit hores mirant l’univers, un dels punts havia desaparegut. Minuts més tard aquest apareixia com sospès d’un fil invisible de l’astre aparentment superior. Com una arracada. Fou en aquell moment que des del Far de Sant Sebastià la lluna prengué un color vergonyós a ponent. I com si estigués fent una malifeta s’amaga darrera l’horitzó sense acomiadar-se. Ha! Avui he sabut que un dels punts protagonistes del firmament era la sensual Venus. Fotografia El Periodico Alfredo Miguel López i Mar López Rubió, Socis d'Aster.