Ahir al vespre entre el núvols apareixia, com jugant a fet i amagar, el nostre astre veí: la Lluna. Només un tall, però brillant, neta, pròxima. Ahir, però no estava sola. Dos punts molt brillants l’acompanyaven. Dos punts que generalment són els primers apareixen quan el crepuscle pren colors càlids. Del taronja al morat abans d’esdevenir totalment fosc. El brillant tall lunar s’acostà dins la rapidesa relativa dels astres a aquells punts. De cop, un no resta embadalit hores mirant l’univers, un dels punts havia desaparegut. Minuts més tard aquest apareixia com sospès d’un fil invisible de l’astre aparentment superior. Com una arracada. Fou en aquell moment que des del Far de Sant Sebastià la lluna prengué un color vergonyós a ponent. I com si estigués fent una malifeta s’amaga darrera l’horitzó sense acomiadar-se. Ha! Avui he sabut que un dels punts protagonistes del firmament era la sensual Venus.
Fotografia El Periodico Alfredo Miguel López i Mar López Rubió, Socis d'Aster.
Ahir al vespre entre el núvols apareixia, com jugant a fet i amagar, el nostre astre veí: la Lluna. Només un tall, però brillant, neta, pròxima. Ahir, però no estava sola. Dos punts molt brillants l’acompanyaven. Dos punts que generalment són els primers apareixen quan el crepuscle pren colors càlids. Del taronja al morat abans d’esdevenir totalment fosc. El brillant tall lunar s’acostà dins la rapidesa relativa dels astres a aquells punts. De cop, un no resta embadalit hores mirant l’univers, un dels punts havia desaparegut. Minuts més tard aquest apareixia com sospès d’un fil invisible de l’astre aparentment superior. Com una arracada. Fou en aquell moment que des del Far de Sant Sebastià la lluna prengué un color vergonyós a ponent. I com si estigués fent una malifeta s’amaga darrera l’horitzó sense acomiadar-se. Ha! Avui he sabut que un dels punts protagonistes del firmament era la sensual Venus.