ESCENAVEGANT

Tota una generació d’escenògrafs catalans fou víctima de l’oblit d’un autor. Aquest en publicar l’obra capital de l’història de l’escenografia a casa nostra dels darrers decennis santificà a bona part dels creadors contemporanis i dels grans mestres més antics deixant-los de banda. És ben sabut que fins a l’arribada del coneixement universal que ha significat Internet només allò que sortia als llibres ha estat digne d’estudi. Bé potser són un grapat de generalitzacions discutibles, però cap d’elles podrà ser qualificada de falsa. Ara, però, sembla arribat el seu moment. Des d’una institució com l’ Institut del Teatre i més concretament des del Museu d’Arts Escèniques s’està procedint a l’ identificació d’un bon grapat d’elements escenogràfics que els ha cedit en Joan Salvador. Per motius de salut del meu germà l’he hagut de suplir en aquesta tasca. De moment han estat un parell de matins d’obrir i tancar vells coneguts. Telons, rompiments, aplics, “forillos”, que formaven part del patr...

“...es concediran les Butaques d'Honor als Germans Salvador, veterana empresa d’escenografia, per una vida dedicada al teatre.” Paradoxa de la vida que et concedeixin un premi relacionat directament amb el moble que em suporta bona part de la jornada. Tot i que la Butaca a la que fa referència l’honor és aquella que es lloga per unes hores en companyia de moltes més i que dirigeixen la nostra mirada cap a l’expressió dramàtica o musical dalt d’unes taules o d’una superfície plàstica immaculadament blanca. Ara, malauradament apartat dels escenaris i del taller on he gaudit de l’emoció de la representació única i irrepetible, però també on he patit les penúries de la malaltia, la neurastènia i de mancances econòmiques importants; provo d’analitzar el meu propi currículum vitae des d’una nova perspectiva. Romandre apartat d’allò que ha estat la teva passió des de la primera joventut resulta molt dur. Escoltar per la ràdio una ària d’òpera omple els meus ulls d’humitat. El sentiment va...