ESCENAVEGANT

Realment em sap molt de greu escriure que no em crec al Conseller d'Interior, Joan Saura. De fet tot i haver parlat personalment amb ell, mai he entès les raons per les quals va acceptar aquest càrrec. Des d'un primer moment li ha vingut ample, tot i recolzar-se en el seu company Joan Boada que ha estat el responsable de jugar el paper de l'ase dels cops. Qui realment en sortirà malparat de tot plegat serà un partit (o una coalició, si us agrada més) que havia estat l'única força capaç de guanyar vots en les darreres eleccions i que en les properes - aquells fidels i encuriosits, cada cop menys -malauradament-, que encara dipositin les paperetes dins les urnes- diran. La Conselleria o el Ministeri d'Interior és aquí i a qualsevol país democràtic un càrrec maleït. Els seus responsables són criticats tant si són tous amb el comandaments policials, com si reprimeixen manifestacions juvenils o laborals. També són durament criticats quan no reprimeixen les mateixes manif...

Carta d'una desconeguda, de Stefan Zweig, en versió de Manuel Enrique Orjuela i dirigida per Fernando Bernués, narra l'amor fidel i silenciós d'una dona pel seu veí, un escriptor jove, durant tota la seva vida. El Teatre de La Gorga ple a vessar. Motiu: unes protagonistes mediàtiques gràcies als serials televisius. Bona tria per part dels programadors, un drama tens, ben interpretat, amb una representació equiparable a la seva presentació al Teatre Borras (fet lamentablement inhabitual en els “bolos”). El públic lliurat a veure en carn i óssos les seves actrius preferides. Passió, molta passió en el text. El personatge d'Emma Vilarasau, autor de la carta desprès de la mort del seu fill i eix de tota la peça dramàtica, es va desdoblant en un total de tres actrius – Carlota Olcina (nena), Ivana Niño (adolescent), Marta Marco (dona i amant)- a més d'ella mateixa. Transformar una novel·la en un text dramàtic sempre és un risc, en aquest cas reeixit. El monòleg es transf...

Fa més d'un mes que espero un sobre. Un mes que espero una decisió. Un mes inquiet, neguitós. Un mes que havia de ser feliç i no ho ha estat. Un mes sense esperança. Un temps llarg i monòton. Un temps hipotecat. Un temps sense projecte. Un temps de futur incert. Un temps suficient per decidir. Un temps suficient per comunicar. Un temps suficient per comunicar allò decidit. El temps d'una resolució. Una resolució per un temps que potser indefinit. Un temps indefinit que té un final exacte, la mort. Un temps que molts esperen. Un temps que a mi em desespera. Un temps on el temps ja no conta. Un temps en què: Tu rai que tens temps. Un temps anomenat nova vida. Una nova vida per perdre el temps. Una nova vida per una persona vella. Vella? La persona a qui donar la nova vida. Nova vida per noves esperances. Nova vida amb condicions. Excessives condicions per una nova vida. Nova vida fermat a la butaca. Nova vida per estudiar. Nova vida per investigar. Però no una nova vida per estim...