ESCENAVEGANT

La vila de Sète, al llenguadoc francès, ha fet una important aposta marítima. La primera edició de “Etape à Sète” ha estat un èxit de participació -més de cent vaixells tradicionals - i d’un públic que omplí terrasses, restaurants i hotels el prop passat cap de setmana. La vila a cavall entre la Mediterrània i l’estany de Thau es troba edificada sobre una xarxa de canals que la caracteritza. En el seu canal principal s’hi amarraren els grans bastiments: goletes i pailebots. Entre ells una gran barca de pesca feia les funcions d’escenari flotant per les actuacions i concerts musicals. De l’altra costat de la llotja s’hi trobaven, en una petita dàrsena, totes les barques de vela llatina. Abarloades, ocupaven bona part de la plana d’aigua. Majoritàriament guarnides amb banderes i gallardets, donaven una magnífica imatge festiva. Al festival cal afegir la música en directe que no deixà de sonar en tota la jornada. Una delegació bretona i els músics de les colles de Joutes de Sète treballar...

Estrany el proper cap de setmana. En menys de 100 milles marines i a la mateixa mar, la Mediterrània, coincideixen dues manifestacions marineres prou importants, Palamós i Sète, per dividir la magre flota tradicional catalana entre ambdues. La manca de coordinació d'una banda i de voluntat de treball en xarxa, de col·laboració entre entitats i fins i tot administracions té, de nou, una nova evidència a partir de divendres 28 de maig. No s'enten de cap altra manera que en un tall de litoral tant curt es facin dues activitats d'questa mena sense aprofitar les energies d'ambdues i, en setmanes consecutives, per exemple, no es facin de forma complementària. La festa de la nostra vila, bianual, té, des de bon començament un to mediterrani, un aire de constant improvització que provoca situacions com la que es viurà el proper cap de setmana. Palamós Terra de Mar 2010 arriba a la seva quarta edició. Aquest any dedicada a l’ investigació marítima amb la presència d’alguns vaix...

Els qui tenim el “ vici ” de navegar tranquil•lament a vela amb barques tradicionals patim, sovint, la pressió d’altres embarcacions. S’acosten a tota màquina per obtenir una fotografia d’aquella barca qualificada de “ camaca ”. Amb tot barquejar a vela prop de la costa és un plaer. Un d’aquests darrers diumenges just al davant de la Galera, sota el far de Palamós, una barca pneumàtica ens cridà de males maneres que ens allunyéssim. Nosaltres anàvem a la vela amb un ventet massa lleuger. Mantenint el rumb en passar pel seu costat i en un to gens adequat ens diu que hi havia un pescador submarí a la proximitat. Amb bones paraules se li recorda que ha de dur la bandera corresponent per senyalitzar-ho i per la seguretat del submarinista. La resposta és, assenyalant una boia enganxada a la borda de la pneumàtica: “ Ja portem la boia, què no ho veus?!! I, a més estem fent un campionat!”. Prestament fem maniobra amb les veles per virar enfora. Pensem, plegats,mentre ens allunyen de l’incide...

Tota una generació d’escenògrafs catalans fou víctima de l’oblit d’un autor. Aquest en publicar l’obra capital de l’història de l’escenografia a casa nostra dels darrers decennis santificà a bona part dels creadors contemporanis i dels grans mestres més antics deixant-los de banda. És ben sabut que fins a l’arribada del coneixement universal que ha significat Internet només allò que sortia als llibres ha estat digne d’estudi. Bé potser són un grapat de generalitzacions discutibles, però cap d’elles podrà ser qualificada de falsa. Ara, però, sembla arribat el seu moment. Des d’una institució com l’ Institut del Teatre i més concretament des del Museu d’Arts Escèniques s’està procedint a l’ identificació d’un bon grapat d’elements escenogràfics que els ha cedit en Joan Salvador. Per motius de salut del meu germà l’he hagut de suplir en aquesta tasca. De moment han estat un parell de matins d’obrir i tancar vells coneguts. Telons, rompiments, aplics, “forillos”, que formaven part del patr...

De sobte una estranya silueta ha trencat l’horitzó de la badia palamosina. Una forma vertical i molt gran. Amb menys distància pals i vergues destaquen a l’horitzó. Sense cap mena de dubte es tracta d’un gran veler. En l’aproximació descobrim pel seu aparell que és un creuer, una bricbarca de tres pals. Poc a poc entra al port i amarra al moll de ponent. No ens hi podem estar d’aproximar-nos i contemplar-ne la seva bellesa. No és el primer cop que ens visita, però sempre serà benvinguda la seva majestuosa presència. El “clic” de la càmera fotogràfica no s’atura, cal conservar la seva imatge . Dades tècniques del Sea Cloud II Any de construcció: 2001 Longitud total: 384 peus (117 m) Manega: 52 peus (16 m) Calat: 18 peus (5,70 m) L'alçada del pal principal: 171 peus (57 m) per sobre de la coberta superfície vèlica total: (3,000 m² Nombre de veles: 23 Principal del motor: 2 motors de quatre temps Potència del motor: 2 x 1250 kW Velocitat: aprox. 14 nusos (màx.) Rang: 10.000 milles nà...

Avui, dos de maig de 2010, cap als volts del migdia, des de l’espigó s'ha vist aparèixer a l’horitzó una silueta imponent. Un gran vaixell de quatre pals canviava el seu rumb i posava proa cap al port palamosí. En apropar-se arrià les veles. A la part davantera s’hi podia llegir “Wind Spirit” (L’esperit del vent). No era el primer cop que recalava a la nostra badia. Però la seva estampa i eslora, 145 m, es poden apreciar des que qualsevol punt del passeig de Mar. Aquest gran vaixell tant sols té una capacitat de 148 passatgers. Abanderat a les Bahames porta una tripulació britànica i noruega. Tant sols 88 persones entre mariners, cambrers, personal de neteja, cuiners, etc. Disposa de sala de fitness, casino, biblioteca, perruqueria, piscina, plataforma per activitats d’esports aquàtics a més de restaurant. El “Wind Spirit” i el seu germà bessó “Star Wind” són velers totalment automatitzats. Tenen un germà gran, el “Wind Surf”, un colós de cinc pals i més de dos-cents metres d’eslor...