ESCENAVEGANT

Només cal seguir, encara que sigui amb poca atenció, les notícies de la ràdio, la premsa o la televisió. La darrera sotragada electoral fa ballar les cadires més altes de la major part dels partits polítics. Surten corrents crítics fins i tot en els guanyadors, es a dir, en tots els partits. La baixa participació de les darreres eleccions municipals han estat, de moment, la gota que ha fet vessar el got. La ciutadania, entesa com el conjunt de persones que vivim en un país, no tant sols aquells que tenen dret a vot, no se sent motivada pels seus polítics per participar. Participar és un verb que actua en positiu, el seu contrari, criticar actuaria en negatiu. Tot i que sempre queda l’expressió “crítica constructiva” què pretén ser la forma de explicar les coses negatives que té un, però de forma que un no s’enfadi. Participar no està de moda. Ara triomfa el individualisme. Ja no cal baixar a l’Ateneu, al Casal o al Bar com feien els nostres avis per petar la xerrada i arreglar el món. ...

En les darreres setmanes el Port de Palamós ha rebut la visita d’un bon grapat de velers de grans eslores. Vaixells de passatgers amb un turisme més que selecte. Vaixells escola amb tripulacions joves amb ganes de gresca que saberen aprofitar l’esdeveniment de la Festa Major. Vaixells que recalaren fent simplement una etapa en la seva singladura. Que el Port de Palamós està estratègicament situat geogràficament ja ho descobriren els reis catalans cap allà el S. XIII. Fins i tot avui, que trobem ports entre cinc i deu milles de distància entre ells, aquestes glòries de la navegació prefereixen el resguard del dic i la rada de Palamós. Fa uns anys, el 2004, s’organitzà en aquesta vila una primera edició de la festa anomenada: Palamós, Terra de Mar. Una festa ambiciosa que mira de reüll a les grans manifestacions de Brest i Duarnenez. Enguany Barcelona torna a organitzar un Festival del Mar amb motiu de la Regata de Grans Velers 2007 que farà etapa en aquella ciutat entre el 12 i el 15 de...

Per diferents motius els darrers dies he estat fullejant, llegint per sobre, un munt de revistes sobre el món de la nàutica. He quedat sorprès en comprovar que en més de 400 pàgines de paper en quadricromia, amb milers d’anuncis de compravenda, entre desenes d’articles tècnics (de molts dels quals no en tinc ni idea de que parlen), no he trobat ni una sola línia sobre embarcacions de fusta. Fa que pensar. Som, els amants de la navegació tradicional i el patrimoni marítim, tant estranys? D’acord que hi ha alguna publicació especialitzada (Chasse-marée), però també hi ha publicacions sobre les xapes dels taps de cava, per exemple. Tinc una mica el sentiment del petit poble gal d’Astèrix i Obèlix, essent un dels darrers reductes amb la resta de companys davant la invasió de la resina polièster reforçada amb fibra de vidre, allò que anomenem plàstic. En la propera edició de “El Navegant Aficionat” (Revista gratuïta) sortirà un article que obrirà una secció dedicada a la Navegació Tradicion...

El darrer cap de setmana ha transcorregut entre un bon grapat de parelles amb trets comuns: l’edat i els fills. Les sobretaules, les xerrades durant els passejos, les converses entre homes i entre dones, totes, realment totes han estat sobre la vida, activitat, relació i problemes amb els nostres fills i filles adolescents o post-adolescents. Ha estat inevitable, per un motiu o altra la conversa es dirigia inevitablement cap aquest tema. La salut, la política, la cultura, els esports semblaven no existir. Fou ahir a la tarda que algú digué una mica cansat de prop de 48 hores monotemàtiques: “Per què no canviem de tema? Parlem de... sexe per exemple”. Silenci, somriures, acudits senzills. Tot plegat segons desprès s’havia obviat la pregunta i es seguia parlant dels fills. Perquè els adults (posem per cas persones de més de 40 anys, per centrar-ho) som incapaços de parlar de sexe en públic, entre amics? Quins tabús ens engoleixen que som incapaços d’explicar les nostres experiències? Com...

Sota aquest títol es desenvolupà el 31 de maig de 2007 una Jornada de treball organitzada pel Museu Marítim de Barcelona (MMB) en la que hi participaren representants de les diferents entitats públiques i privades d’arreu de Catalunya i amb representants de les Federacions de Galícia, Balears, Catalunya Nord i la Bretanya. La Directora Tècnica del MMB, Elvira Mata, exposà en la seva intervenció l’evolució de la recuperació del Patrimoni Marítim des dels seus inicis a França fins als nostres dies en el nostre país. Destacant en aquesta evolució uns quants moments clau: 1.- 1981: Aparició de la revista “Chasse-Marée”. I tot el que ella encara representa. La revista recull en cada nova edició, l’actualitat a nivell internacional amb articles i reportatges que serveixen de donar difusió i noves idees a aquells que s’incorporen a les entitats i associacions d’arreu. 2.- 1992: La vila bretona de Brest organitza amb caràcter periòdic una concentració de vaixells clàssics i d’època. En la seva...

Sovint apareix als mitjans de comunicació el tema de la legalització de les anomenades drogues toves. Potser caldria especificar què no es tracta d’obrir una caixa de pandora, ja que aquesta ja és oberta. Fa segles que les drogues circulen lliurement, i només ha estat qüestió de modes i costums el diferent tractament que han rebut per part de la població. Des que algú premsà per primera vegada uns gotims de raïm per treure’n un líquid, i comprovà què amb una certa ingesta d’aquest el seu cos patia, o gaudia en diria algú, d’un trastorn lleuger que li permetia fer coses que no era capaç de fer abans d’haver ingerit el beuratge, des llavors, existeixen les drogues “legals”. Qui no ha sofert mofa de púber o d’adolescent per no fumar-se una cigarreta? Qui més proper en el temps no ha hagut de posar-se de “mal rotllo” amb els “col·legues” per no acceptar una calada d’un “peta”? Aquestes petites cerimònies iniciàtiques ja no cal fer-les a l’interior d’una cova en lluna plena. Aquestes cerimò...

L’egoisme que demostren alguns polítics aferrant-se a un “modus vivendi” que els sustenta econòmicament i/o els revesteix d’un protagonisme cercat, ambiciós, o d’un prestigi suposat pot ser una de les causes del desencantament polític, de la desmotivació que presenten la majoria de dones i homes que tot i tenir dret a vot, opten per l’abstenció. Setmana darrera setmana en sentim parlar en els mitjans de comunicació de casos en els diferents partits polítics, sembla que de moment cap d’ells és capaç de salvar-se. La participació activa en l’activitat política de base requereix unes grans dosis d’altruisme (terme antagònic a egoisme) que poques persones estan disposades a oferir. L’egoisme que emanen bona part dels i les joves, amb excepcions que sempre n’hi han, serà molt possiblement un dels grans problemes del segle actual. No és casual, s'estableix una relació causal directa amb l'individualisme fomentat les dues darreres dècades. Els nens i les nenes ja no juguen al carrer o...

Era habitual durant la navegació per les aigües del nostre litoral comprovar la naturalitat amb què els usuaris de les barques d'esbarjo durant l'estiu aprofitaven les cobertes per prendre el sol completament nus. Curiosament amb la liberalització dels costums aquest costum s'ha anat perdent fins a tal punt, què si avui algú pren el sol totalment nu mentre mandreja brandant al ritme de les onades, al bell mig d'una petita cala o badia, en aquell silenci tant sols romput per la carícia de les onades sobre les roques i la sorra,pot arribar a sentir els comentaris primitius, despectius, tòpics i arcaics que arriben d'un o altre iot pròxim. És cert que a les platges de les nostres contrades s'ha generalitzat l'anomenat "top-less", però els escasos centímetres quadrats situats a la conjunció frontal d'ambdues cames tant de les dones com, encara més, en els homes, són, encara avui, un tabú. No fa pas tants anys, aquí es veu l'edat de qui escriu, ...

Dir que Toni Albà és un gran còmic no és cap novetat. La seva trajectòria professional que ara compleix els vint-i-cinc anys l’avala. Però com ha passat amb molts dels millors actors i actrius del nostre país, no ha estat fins la seva presència televisiva que s’han donat a conèixer a aquell públic no habituat a escalfar les butaques dels teatres. Potser molts no el coneixeran pel nom, però segur que han gaudit i rigutamb el seu treball interpretant els personatges del Rei i del Papa Benet XVI al programa “Polònia” de TV3. Amb tot és trist per qui escriu haver de referir-se perpresentar un espectacle, al seu autor i intèrpret fent referència, un cop més, a les emissions televisives. Per escriure sobre la representació de "BRAMS" o la kumèdia dels herrors al Teatre de La Gorga el primer diumenge de Festa Major, quan tot l’Estat està paralitzat per uns partits de futbol, maleït futbol!, que han de decidir la lliga, cal aplaudir per començar a un públic més interessat en un acte...

Llevar amarres, hissar les veles, agafar l'arjau, llençar les cartes per la borda, seure a popa, mirar l'horitzó, sentir el vent a la cara i deixar-se endur allà on el vent ens porti, és una bona forma de fer-se a la mar. Escriure sense conèixer qui et llegirà, qui opinarà, expressant de forma lliure i de vegades, ordenada, els pensaments més íntims, és, també, una nova aventura. El vent i els bytes tenen en comú què són intangibles, però sabem que existeixen, ho notem. El vent té un fort component eròtic que tant et pot acaronar el rostre i el cabells, com fora de sí, et pot fer mal. Els bytes, també invisibles, ens fan arribar missatges i informacions que poden acaronar o sacsejar el nostre intelecte i potser, la nostra vida. Així doncs, sigueu benvinguts a bordo d'aquesta nau virtual, on navegarem a través de soliloquis, amb resposta o sense, per l'inmens mar de la xarxa. Salut!