Alcohol i festa.
Sovint apareix als mitjans de comunicació el tema de la legalització de les anomenades drogues toves. Potser caldria especificar què no es tracta d’obrir una caixa de pandora, ja que aquesta ja és oberta. Fa segles que les drogues circulen lliurement, i només ha estat qüestió de modes i costums el diferent tractament que han rebut per part de la població. Des que algú premsà per primera vegada uns gotims de raïm per treure’n un líquid, i comprovà què amb una certa ingesta d’aquest el seu cos patia, o gaudia en diria algú, d’un trastorn lleuger que li permetia fer coses que no era capaç de fer abans d’haver ingerit el beuratge, des llavors, existeixen les drogues “legals”.
Qui no ha sofert mofa de púber o d’adolescent per no fumar-se una cigarreta? Qui més proper en el temps no ha hagut de posar-se de “mal rotllo” amb els “col·legues” per no acceptar una calada d’un “peta”? Aquestes petites cerimònies iniciàtiques ja no cal fer-les a l’interior d’una cova en lluna plena. Aquestes cerimònies es produeixen a l’escola, al institut, a la plaça, a la discoteca, a la festa popular, etc. Quants adolescents són capaços de no caure en la temptació de tastar? Quan és l’adolescència per definició un període d’aprenentatge, un període de traspàs entre la infància i el ésser adult, on cal anar descobrint i descobrint-se dia a dia, acceptant els canvis que la natura i la cultura ens imbueixen. Però, lamentablement, és també en aquest període on segons diuen les estadístiques els futurs homes i dones cauen en mans de almenys una de les anomenades drogues “legals”.
La desinhibició que temps enrere s’aconseguia a través de la comunicació, l’estima i l’amor entre dues persones en la cerimònia de l’apropament i iniciació sexual, avui, temps de llibertat, promiscuïtat, alliberament, igualtat, s’aconsegueix amb l’alcohol. La relació directa que hi ha entre la paraula FESTA i la paraula ALCOHOL és un fet. Els “botellons”, comes etílics, accidents de tràfic en són les proves fefaents. Generalitzar sempre és erroni. Satanitzar als joves, posar-los a tots en el mateix paquet és malauradament un hàbit força estès per tertúlies, editorials i debats en els mitjans. Però llevat d’aquelles excepcions que no faran més que confirmar la regla, l’adolescent - jove actual, amb mitjans o sense, és incapaç de divertir-se sense beure.
Un exemple clar el trobarem en les festes populars, on sota l’excusa de concerts més o menys gratuïts, es munten un seguit de “barraques” bar on les aixetes de cervesa no cal tancar-les i les ampolles de ginebra, whisky o rom no toquen la prestatgeria fins que són buides en tota la nit. Cal haver tingut l’ocasió de viure una experiència d’aquest tipus darrera d’un taulell per arribar-se a adonar del nivell etílic al que poden arribar nois i noies en una sola vesprada. Són més feliços? Potser si, i així ho creuen. Obviant el perjudici major, com una gota malaia, que aquest costum, hàbit o com vulguem dir-li es va apoderant del seu cos. Ells ho neguen. Diuen: “Jo controlo”. Clar que també ho deien aquells que ara estan de per vida en una cadira de rodes, ells o les seves víctimes. Sense parlar dels que no hi són. Alcohol, desinhibició, relaxació,... per què? S’ho passen be, contesten. Potser és aquí on hauríem d’intervenir pares, educadors, administració i societat en general.
Amb tants creatius, sociòlegs, pedagogs, metges, psicòlegs no serem capaços de crear, de posar de moda alguna activitat que tingui prou força per redirigir les activitats lúdiques del nostre jovent cap a altres activitats més constructives, o almenys, menys autodestructives. Realment té tanta força el lobby de les empreses productores d’alcohol sumades a les del món de l’oci nocturn? És trist que aquells que en han de succeir, amb les excepcions explicades més amunt, es passin el dia a casa davant la televisió, la consola o l’ordinador jugant amb realitats virtuals, i que quan surten amb els amics es tornen a imbuir en l’altra virtualitat autodestructiva què és l’alcohol (ja no parlo dels que van més enllà amb la barreja amb estupefaents). Quin valors esperen a la humanitat d’aquí a 15 o 20 anys quan la generació que ens atrapa porti el comandament, a distància o no, de la nostra societat.
Cal fer-hi quelcom? Pensem-hi.
Salut!
Qui no ha sofert mofa de púber o d’adolescent per no fumar-se una cigarreta? Qui més proper en el temps no ha hagut de posar-se de “mal rotllo” amb els “col·legues” per no acceptar una calada d’un “peta”? Aquestes petites cerimònies iniciàtiques ja no cal fer-les a l’interior d’una cova en lluna plena. Aquestes cerimònies es produeixen a l’escola, al institut, a la plaça, a la discoteca, a la festa popular, etc. Quants adolescents són capaços de no caure en la temptació de tastar? Quan és l’adolescència per definició un període d’aprenentatge, un període de traspàs entre la infància i el ésser adult, on cal anar descobrint i descobrint-se dia a dia, acceptant els canvis que la natura i la cultura ens imbueixen. Però, lamentablement, és també en aquest període on segons diuen les estadístiques els futurs homes i dones cauen en mans de almenys una de les anomenades drogues “legals”.
La desinhibició que temps enrere s’aconseguia a través de la comunicació, l’estima i l’amor entre dues persones en la cerimònia de l’apropament i iniciació sexual, avui, temps de llibertat, promiscuïtat, alliberament, igualtat, s’aconsegueix amb l’alcohol. La relació directa que hi ha entre la paraula FESTA i la paraula ALCOHOL és un fet. Els “botellons”, comes etílics, accidents de tràfic en són les proves fefaents. Generalitzar sempre és erroni. Satanitzar als joves, posar-los a tots en el mateix paquet és malauradament un hàbit força estès per tertúlies, editorials i debats en els mitjans. Però llevat d’aquelles excepcions que no faran més que confirmar la regla, l’adolescent - jove actual, amb mitjans o sense, és incapaç de divertir-se sense beure.
Un exemple clar el trobarem en les festes populars, on sota l’excusa de concerts més o menys gratuïts, es munten un seguit de “barraques” bar on les aixetes de cervesa no cal tancar-les i les ampolles de ginebra, whisky o rom no toquen la prestatgeria fins que són buides en tota la nit. Cal haver tingut l’ocasió de viure una experiència d’aquest tipus darrera d’un taulell per arribar-se a adonar del nivell etílic al que poden arribar nois i noies en una sola vesprada. Són més feliços? Potser si, i així ho creuen. Obviant el perjudici major, com una gota malaia, que aquest costum, hàbit o com vulguem dir-li es va apoderant del seu cos. Ells ho neguen. Diuen: “Jo controlo”. Clar que també ho deien aquells que ara estan de per vida en una cadira de rodes, ells o les seves víctimes. Sense parlar dels que no hi són. Alcohol, desinhibició, relaxació,... per què? S’ho passen be, contesten. Potser és aquí on hauríem d’intervenir pares, educadors, administració i societat en general.
Amb tants creatius, sociòlegs, pedagogs, metges, psicòlegs no serem capaços de crear, de posar de moda alguna activitat que tingui prou força per redirigir les activitats lúdiques del nostre jovent cap a altres activitats més constructives, o almenys, menys autodestructives. Realment té tanta força el lobby de les empreses productores d’alcohol sumades a les del món de l’oci nocturn? És trist que aquells que en han de succeir, amb les excepcions explicades més amunt, es passin el dia a casa davant la televisió, la consola o l’ordinador jugant amb realitats virtuals, i que quan surten amb els amics es tornen a imbuir en l’altra virtualitat autodestructiva què és l’alcohol (ja no parlo dels que van més enllà amb la barreja amb estupefaents). Quin valors esperen a la humanitat d’aquí a 15 o 20 anys quan la generació que ens atrapa porti el comandament, a distància o no, de la nostra societat.
Cal fer-hi quelcom? Pensem-hi.
Salut!