ESCENAVEGANT

Els telons de boca dels teatres han evolucionat en els seus sistemes d'obertura i tancament a través de la història. Actualment hi ha un bon grapat de tipus de maniobra. Cadascun té el seu significat. No és el mateix tancar el teló en guillotina - tots els artistes desapareixen alhora -, que en pavelló - on l'artista principal, que roman al centre de l'escenari és el primer i el darrer que veu el públic en el moment de les salutacions-. Per tant conèixer i usar un o altra tipus de maniobra del teló de boca té, per l'escenògraf i el director, un significat. Cliqueu per veure el PWP

Mesos desprès de la fatídica data de l’onze de setembre de 1714 la vila de Sant Feliu de Guíxols experimentava una petita revolució. Entre 1715 i 1721 la platja d’aquella vila es transformà en una Drassana Reial. En ella s’hi bastiren un total de tres vaixells: El Real Felipe o San Felipe - un navili de tres cobertes i noranta canons -, el Cambi o San Bartolomé i el Catalán o Nuestra Señora de Monserrate - els darrers, navilis de dues cobertes i seixanta canons. Tot plegat és una història apassionant i curiosa. Més donada la ignorància generalitzada sobre la construcció militar a Catalunya. El llibre de Pablo de la Fuente de Pablo i de Marcel Pujol Hamelink, “La Reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721), és un estudi aprofundit que ens situa en un moment històric molt delicat pel nostre país, explicant-nos com la política de saló ja era viva en aquells moments i com els grups de pressió moderns ja funcionaven al segle XVIII. El text parla a més de tècniques constr...