ESCENAVEGANT

Ens ha deixat un home d'aquells que han creat estil. Un home honest que parlava clar. Un exemple d'empatia. Una persona del poble de parla planera. Un renaixentista capaç d'abastar amb èxit l'escriptura, la poesia, la política i la cançó. Un lluitador pacífic per la Llibertat. Llarga memòria de José Antonio Labordeta!

El Cap de Sant Pere és una corda gruixuda que amb una gassa en un dels seus extrems es llençada des de terra i un fixada al vaixell és tibat per un gran nombre de persones des de la sorra per avarar una barca a la sorra de la platja. A Sant Pol de Mar rep aquest nom una agrupació d’entitats (Centre Cultural, A Tot Drap, Penya Xíndries, Colla de Geganters i Regidoria de Cultura) que han fet possible tot un any d’activitats relacionades amb el passat mariner de la vila. Per tancar el cicle el Grup de Teatre del Centre Cultural ha posat en escena el drama d’Ignasi Iglesias “La barca nova”. Escrit en aquella vila a inicis del segle XX, costumista i revolucionari. L’obra posa sobre les taules un conflicte familiar que va molt més enllà. En ell es perfila una petita revolució social: la igualtat. Dues formes de veure la vida, la tradicional i jeràrquica, on els treballadors no gaudeixen de cap mena de dret, sota l’empara de la tradició; i la moderna, on els treballadors passen a ser persones...

L’Esbart la Farandola de l’Escala presentà en el marc de la Festa de la Sal d’aquella vila, a la tarda de la Diada Nacional de Catalunya una nova coreografia: El ball del Drac. Aquesta fou reivindicada pel presentador de la ballada com una dansa tradicional i originària de la vila alt empordanesa. Per fer-ho es basava en l’obra del folklorista català Joan amades: “Costumari Català”. Fa cosa d’uns cinc anys que La Mar d’Amics presentava el següent document en una reunió amb diferents entitats de la vila de Palamós: Ateneu, Escola de Dansa Georgina Rigola, Grallers de Palamós, Àrea de Joventut, amb la finalitat de recuperar aquesta dansa amb motiu de la celebració del Palamós, Terra de Mar 2006. La proposta fou desatesa per manca de diners que impedien, així ho expressaren, al grup de grallers d’implicar-se en el projecte. Fou una llàstima. A Palamós no hi ha cap mena de tradició musical fora de les sardanes i les havaneres. De fet, no existeix cap escola de música, ni pública ni privada...

Des de fa molts anys el moment de la tornada a la feina desprès de les merescudes vacances estiuenques s’ha dit que provocava l’anomenada síndrome post-vacacional. Enguany al bell mig del marasme provocat per la crisi financera de ja fa dos anys, tornar a la feina ha estat una sort. Malauradament són moltes, masses, les persones que en iniciar el prop passat mes d’agost aquesta mena d’allunyament laboral definit com vacances, no tenien del tot clar si a la tornada trobarien oberta la porta de la seva empresa. O pitjor, si trobarien la seva empresa. Per a molts d’ells i elles, aquest ha estat un mes de neguit. Pels més previsors d’estalvi. Un mes compartint aquesta vivenda que ens té esclavitzats de per vida amb una hipoteca que ens condiciona en excés. Un mes en el que hem après a conèixer tot allò que encara és gratuït: la platja, el passeig, els bancs del parc, la biblioteca, el jocs de sobretaula, la becaina sota l’ombra d’un pi, el sopar a casa dels amics, la televisió,... El negui...