ESCENAVEGANT

En arribar al Friesland (Holanda) els objectius eren ben diferents de la realitat final. Navegar en un vaixell tradicional d’aquell país, un Zeeschow, una barca de pesca dels mars interiors nascuts en la dècada dels anys 30 del segle passat ha estat meravellós. El “Dolle Dries” és un d’aquests vaixells adaptats pel turisme nàutic tradicional –quelcom encara impensable a casa nostra -, que ens ha servit d’allotjament durant tota una setmana. El primer que crida l’atenció és la seva proa totalment plana les dues orses que pengen a ambdós costats del buc. En els seus escassos nou metres d’eslora n’hi ha hagut prou per a encabir-hi a quatre persones sense problemes d’espai. Aparellat amb una major i un floc de grans dimensions el vaixell navega amb molta seguretat amb vents per sobre dels 20 nusos. Bona part de la derrota ha transcorregut per l’intríngulis de canals i llacs d’aquest territori. Així els desitjos inconfessos de travessar l’Ijsselmeer o bé de sortir al Bàltic ...

En blogs de referència ( El mar és el camí o Paquita B ) comencen a anar-hi plens. L‘ inquietud es percep arreu on vas. En poques setmanes a Catalunya hi ha hagut algunes trobades “punxades”. L’assistència de bots i barques a les Trobades de Vela Llatina i Tradicional és cada cop menor. La motivació per fer l’esforç de traslladar, per mar o per terra, un vaixell ha de ser gran. Costa diners i esforç personal i físic. L’actual model de Trobada sembla que recula i significa: - Viatjar amb una embarcació durant hores per amarrar-la en un nou port, deixar de li facin fotos, sortir a navegar (amb sort, si el temps acompanya) dues o tres hores, la cita gastronòmica de rigor i retornar al port d’origen. L’altra opció, que s’ha provat, és la regata. La Federació Catalana de Vela hi ha posat esforços i diners. Fa força temps que se’n parla. Les dificultats han estat variades. Primer es volia que totes les barques fossin de fusta. Desprès es cerca un « monotip » per fer-les més atractives i ...