Una mesquita al costat de casa.


Petit conte en resposta algun comentari sentit arreu.

Fa uns anys vaig viure una situació curiosa. Un company havia de vendre un local comercial a la capital catalana. Aquest es trobava en una barriada popular, just al davant d'una Església de culte catòlic. Als pocs dies de posat l'anunci el meu company em comentà que ja tenia comprador. Aquest no discutí el preu i desprès de visitar el local amb una brúixola volgué deixar-li una paga i senyal per garantir la compra. El venedor li comentà que seria millor fer-ho amb un document notarial i rebutjà els diners.

Poques hores desprès, a l'endemà, rebé la visita del president de la comunitat de veïns de l'edifici del qual el local eren els baixos. Aquest poc menys que l'amenaçà de vendre's el local.
El virtual comprador era musulmà. Algú l'havia vist entrar el vespre anterior i les alarmes intolerants es dispararen. El meu company es defensà dient que just al davant hi havia una església que martiritzava als veïns amb la seva campana durant les vint-i-quatre hores. Però les raons no convenceren al responsable dels propietaris que argumentà la pèrdua de valor de les seves vivendes si en els baixos s'hi instal·lava una mesquita.

Finalment el comprador musulmà, davant les protestes veïnals desistí del local. Aquest fou adquirit com a magatzem de venda ambulant. En ell s'hi acumulaven tones i tones de capses de cartró, roba i altres estris. Els propietaris d'acord amb els seus costums gairebé hi feien vida al seu interior, torraven sardines entre els vehicles aparcats a la porta, menystenien regles de convivència referents a sorolls, etc.

Això sí, els nous propietaris no portaven xil·labes.

Entrades populars d'aquest blog

AQUESTA PÀGINA ESTÀ BLOQUEJADA, ESCENAVEGANT EL TROBAREU A: http://escenavegantcat.wordpress.com

Reiniciar el sistema = Educació + Cultura. Si sabem que l’ideari neoconservador i les polítiques neoliberals són les responsables clares i directes de la crisi que estem patint, no puc entendre com la veu del poble expressada a través del vots ens ha dut a la present situació, mai més que ara queda clar que ens cal millorar en Cultura i Educació. El vot al populisme i la xenofòbia són dos graons del mateix analfabetisme cultural. Les crisis sempre són positives per les opcions dretanes ja que distancien als rics dels pobres, eliminant aquesta classe mitja majoritària en l’enyorat estat del benestar, més preparada i culta. El retall de les polítiques equitatives i socials tenen, hores d’ara, els vaixells insígnies de la Sanitat i l’Educació. Però com és de domini públic l’àmbit de la Cultura serà un dels més perjudicats. Aquests tres elements, als que es poden afegir sens cap mena de dubte molts d’altres, són una demostració de que tant sols amb uns butxaca forta les persones podran t...
Més informació

Manifest de Democràcia real ja!

Ahir desenes de milers de persones sortiren al carrer arreu de l'estat convocats per diferents entitats adherides al manifest de Democràcia real ja! . Eren manifestacions desvinculades de partits polítics i organitzacions sindicals. Foren pacífiques arreu (60 ciutats) excepte a Madrid. Per la qual cosa han tingut molt poc ressó mediàtic. Llegir el seu manifest és escoltar altra vegada tots aquells comentaris que hem sentit en les nostres converses amb amics i familiars. La convocatòria sorgeix com a altres indrets del món mitjançant l'aprofitament de les modernes tecnologies: Internet, Facebook, Twitter, etc... En conseqüència ha mobilitzat sobretot a persones joves, a aquells a qui s'acusa reiteradament del seu interès per la societat en la que viuen. MANIFEST Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als ...
Més informació

+ sobre les regates de vela llatina.

No vaig formar mai part dels “Coros y danzas de la sección femenina”, tampoc he ballat mai en un esbat folklòric - mereixent-me tot el respecte el seu treball - , i mai he conreat aquesta vesant del patrimoni immaterial universal que és el flamenco. Tot això ve perquè ahir vaig escoltar a 360 Ràdio el ja ex-secretari de classe de vela llatina de la Federació Catalana de Vela, que ara a la vela llatina només li quedarien les manifestacions folklòriques. El projecte de les regates de vela llatina a Catalunya ha fracassat. No és així a les Balears, a Múrcia, a Galicia o a les Islas Canarias. En aquests territoris, per motius ben diferents, les competicions formen part consolidada de la seva tradició nàutica. Reconec haver participat durant dues temporades en les regates catalanes. L’èxit del primer any fou la novetat. A partir del segon l’adopció d’un reglament estricte, dels ràtings, les llicències esportives ho començà a posar més difícil. Ja no era una “festa” sinó una regata “seriosa”...
Més informació