Navegar, navegar, navegar,…

Una mar amb prou feines arrissada. Un ventet somniat, ni poc ni molt. Un sol enteranyinat per no cremar. Les veles obertes. Bufa per l’aleta de babord. La barca fa camí. No sé a quants nusos ni falta que em fa. Terregem. Les platges i cales desfilen. Alguns esverats, a bord de llanxes amb motors excessius, ens fan brandar més del compte. És molest. Ens creuem amb d’altres veles ofertes a Eol que ens saluden. Retornem la salutació amb la mà o de viva veu. La barca va fent camí. El sol s’ha tret les lleganyes i ara pica. Aprofito l’ombra de la messana. El ventet es manté. Belles cales i vells records de joventut. Som a tocar de Tossa de Mar. El paisatge s’obre en una badia totalment ocupada per vaixells fondejats i sense patró. Al fons el castell sembla pensar en la tranquil·litat de l’hivern. Avui, precisament avui, que hem navegat cap a garbí el vent del mateix nom no ha volgut entrar. Hauria estat perfecte. Sort del motor.

Entrades populars d'aquest blog

AQUESTA PÀGINA ESTÀ BLOQUEJADA, ESCENAVEGANT EL TROBAREU A: http://escenavegantcat.wordpress.com

Manifest de Democràcia real ja!

+ sobre les regates de vela llatina.