La castanyada versus el Halloween

Segons la enciclopèdia universal virtual Wikipèdia la paraula Halloween deriva de l’expressió anglesa All Hallow's Eve (Revetlla del dia del Tots Sants). La història del Halloween es remunta més enllà dels 2500 anys, quan l’any celta acabava a finals d’estiu, precisament el 31 d’octubre del nostre calendari. El bestiar era dut dels prats a les corts per passar l’hivern. Aquell darrer dia es pensava que els esperits podien sortir dels cementiris i apoderar-se dels cossos dels vius per ressuscitar. Per evitar-ho, els poblats celtes embrutaven les cases i les decoraven amb ossos, calaveres i d’altres elements desagradables, de forma que els morts passessin de llarg espantats. És d’aquí d’on ve la tradició anglosaxona de decorar amb motius sinistres les cases en l’actual revetlla de tots els sants i també les disfresses emprades pels més menuts.
Aquesta tradició no té res a veure amb la nostra cultura judeo-cristiana. La festa de la castanyada té uns orígens més propers. Segons el nostre bon amic Joan Barril explicava ahir a “El Cafè de la República” de Catalunya Ràdio, la tradició de la castanyada neix del costum que hi havia de tocar a morts durant tota la nit prèvia al dia de tots sants. Els campaners s’enduien al campanar castanyes calentes i moscatell per suportar la llarga nit de treball. Penseu en l’època de l’any, en la nit i en les torres del campanar de qualsevol poble i us vindrà una esgarrifança de fred immediatament. Sembla doncs, que és a partir d’aquest costum que s’instaura la forma de celebrar l’entrada efectiva de la tardor-hivern a les nostres contrades. L’altra producte típic, els panellets, té diversos orígens. Des dels pans petits, fets amb massa d’ametlla, que s’usaven per alimentar als familiars d’un difunt durant la seva vetlla, fins a un origen més antic i entroncat amb les tradicionals postres àrabs fetes a base de fruits secs. Per tant podem dir que estem parlant d’uns orígens i tradicions totalment mediterranis.
És a partir d’aquests coneixements que hom es pregunta, com és que en pocs anys hi ha hagut aquesta invasió tant ferotge d’una tradició aliena al nostre país? Avui, passejant pel meu poble i mirant els aparadors de les principals botigues que tot i la crisi han decidit decorar-los amb carbasses i bruixes variades he descobert la resposta: la simbologia. En un món on la publicitat marca l’estil de vida d’una comunitat, la castanyada no té cap element simbòlic. Posar una carbassa amb boca i ulls en un aparador significa que estem prop de la festa de Tots Sants. Però com no totes les botigues són pastisseries, que hi posen els panellets, els hi és difícil de significar aquest temps. Caldria potser elaborar una simbologia per aquesta festa amb un estil propi, del nostre país. La castanyada ha esdevingut un moment de retrobada dels amics. Sopar plegats i fer una llarga sobretaula, assaig de la nadalenca, per parlar de les vacances viscudes, dels fills, de xafarderies o d’un immens repertori de temes. La castanyada és dedicada als amics com el Nadal ho és a la família, i això en una societat cada cop més individualitzada és positiu. Enguany a més, el clima acompanya la data ja que el fred ens ha visitat oportunament, en el seu temps. Tot i que podem no ser creients, reivindiquem la Castanyada com una festa pròpia que ens acosta a un producte de la terra que durant segles ha servit de base alimentària per als nostres rebesavis, que ens acosta també als amics, al foc de la llar o a terra, a la conversa, a escoltar, potser fins i tot a cantar plegats velles tonades amb les vergonyes esvaïdes amb la mistela o el moscatell, a passar el braç per sobre d’aquella persona a qui també estimes.
Finalment no he parlat dels morts, tot i ser-ne la seva festa. Però contràriament a les dates fixades per a certes celebracions: Nadal, dia dels enamorats, del pare, de la mare, etc, dels nostres antecessors, dels amics perduts, dels més propers que ja no són entre nosaltres, en ells hi penso durant tot l’any. Trobes a faltar la gent que has conegut en certs moments d’una forma positiva. Pensant com hauria gaudit o patit, com tu ho estàs fent, davant d’aquella situació que estàs vivint. Les dates concretes mai m’han fet ni fred ni calor. Cal estimar, recordar, gaudir, plorar, riure pels éssers a qui estimes o has estimat durant tots els dies de la nostra vida. JSG