Al ventre del monstre.
Assegut i solitari entre una multitud d’éssers que com jo hem estat engolits pel gran monstre. Ell ens mostra el seu interior fredament lluminós que serpenteja i capcineja desplaçant-se per avencs sota terra. En aturar-se, com si fora un Geppeto o un Jonàs, aconsegueixo deslliurar-me de les seves entranyes i finalment sóc capaç d’escolar-me al meu destí.
-------
Del meu admirat Joan Barril.
Els cabells blancs a les temples són el senyal que marca la frontera entre la república del Tu i l'imperi caduc del Vostè.