Al ventre del monstre.


Assegut i solitari entre una multitud d’éssers que com jo hem estat engolits pel gran monstre. Ell ens mostra el seu interior fredament lluminós que serpenteja i capcineja desplaçant-se per avencs sota terra. En aturar-se, com si fora un Geppeto o un Jonàs, aconsegueixo deslliurar-me de les seves entranyes i finalment sóc capaç d’escolar-me al meu destí.
-------
Del meu admirat Joan Barril.
Els cabells blancs a les temples són el senyal que marca la frontera entre la república del Tu i l'imperi caduc del Vostè.

Entrades populars d'aquest blog

AQUESTA PÀGINA ESTÀ BLOQUEJADA, ESCENAVEGANT EL TROBAREU A: http://escenavegantcat.wordpress.com

Manifest de Democràcia real ja!

+ sobre les regates de vela llatina.