ESCENAVEGANT

Les ombres es desdibuixaven per moments. El cel s’havia encapotat molt ràpidament i feia bona estona que queien un flocs blancs i lleugers. La cabana encara era lluny. Poc podia esperar aquell matí veure la primera nevada d’aquella tardor tant càlida. El camí era costerut i feixuc. Les vores s’anaven entapissant del blanc mantell, tot i que la terra semblava encara eixuta. De lluny un senglar creuà el camí en direcció a la vall. L’instint, vaig pensar, funciona més que l’intel·ligència a la muntanya. El que quedava de dia s’anava enfosquint per moment, la temperatura devia d’haver baixat uns quants graus, sentia fresca. En arribar dalt d’una coma vaig veure la clariana de davant del refugi just a l’altra costat de la vall. Els prats que havia de trepitjar ja eren del tot blancs, amb la posta del sol la nevada semblava augmentar. Sense perdre temps i amb la motxilla ben fixada per la corretja vaig baixar el pendent amb una certa pressa. Ja baix de tot calia travessar la riera, allò que ...

Dues notícies d’actualitat parlen avui de les platges i la seva activitat estival. D’una banda el notable increment dels rescats per part dels socorristes en casos d’imprudència. De l’altra la jornada « sense banyador » que promou anualment el Club Català de Naturisme. L’espai de sorra que formen les platges del nostre litoral és un lloc públic, gratuït i lliure per desenvolupar tot un seguit d’activitats lúdiques. La pràctica més sovintejada és el bany, tant de sol com de mar, seguida de lluny pels esports més o menys reglamentats. Aquest darrer reducte de llibertat és any rere any coartat per reglaments municipals que en molts casos atempten contra lleis de rang superior, reduint els drets d’aquells que les ocupen. Entre aquests drets regulats a nivell estatal està la pràctica del nudisme-naturisme. Des de l’abolició de la llei de “Vagos y Maleantes” franquista fa més una quinzena d’anys, el nudisme és un dret individual i la seva pràctica és lliure a qualsevol indret. Molta gent no ...

Avui m'ha arribat la carta que acompanya aquest escrit. Té una prodecència coneguda i fiable a través d'una amiga que viu a Alemanya. La situació en aquell país recorda la història recent colpista sudamericana. Aquest cop la política internacional sembla haver reaccionat correctament deixant de donar suport al govern sorgit del cop d'estat. Però els ciutadans i ciutadanes hondurenys estan patint de forma cruel. Crec que val la pena llegir la carta d'en Nèstor Moreno: Desde Honduras: Queridos amigos aquí en Honduras las cosas no sabemos para donde van, hemos estado incomunicados desde el domingo 28 de junio, han cortado las señales de radio, Internet, teléfono, televicion, y la energía eléctrica. Solo podemos ver canales internacionales de películas y no de noticias, CNN, y telesur esta cortados, al igual todas los canales nacionales están intervenidos, han secuestrado a los ministros y gobernadores de los departamentos, así como dueños de televisoras independientes y...

Me’ls mirava com si jo no en formés part d’aquella assemblea. Parlaven de velles reivindicacions de feia trenta anys. Bona part dels seus neguits eren còpia d’aquells patits dia a dia en aquella feina transparent del taller. Entre ells hi havia professionals reconeguts tant al país com a l’estranger. D’altres treballaven habitualment a la capital de l’estat. Un d’ells, no recordo el nom, era d’aquesta mateixa capital i estava associat a Catalunya. No vull ni pensar la reacció d’altres “professionals” de la “villa y corte” si ho sabessin. Una companya arribava des de València. Pot semblar, doncs, que la Associació d’Escenògrafs de Catalunya té una entitat i un prestigi que va més enllà de l’Ebre i els Pirineus. La realitat és una altra. Com a col·lectiu pretén sumar els esforços individuals d’homes i dones que es defineixen com artistes. Aquest adjectiu té un significat que en resumeix d’altres com: independent, egocèntric, anàrquic,… entre altres. Què pot unir a totes aquestes persones...

Sessió de Festa Major al Teatre de La Gorga de Palamós. El col·lectiu de gent gran proposaren la representació de l’obra de Kim Planella, “La perla de Tasmània”. Una comèdia amb bonics moments dramàtics que reflexa la vida quotidiana d’un grup de persones grans en una residència. L’obra, escrita a Palamós segons explicà breument l’autor abans de començar, pretén fer pública les inquietuds vitals d’unes persones sabedores del seu final, mes o menys proper, dins l’establiment. El text, magnífic, entraria de ple en una tradició molt pròpia del teatre català, el costumisme. Desprès d’una presentació dels trets principals dels personatges, l’obra s’endinsa sota l’excusa de la entrada a la residència d’una coneguda actriu de cinema -La perla de Tasmània-, en un seguit de tripijocs dels seus personatges que estimen, imiten, critiquen l’element pertorbador. Cap el final de l’obra aquesta adquireix un to més dramàtic en descobrir-se el motiu de la presència de la vella actriu en el centre: l’Al...

Tradicionalment el primer dia d’estiu, el 21 de juny, es celebra al Port de Palamós una cantada d’havaneres dalt d’una barca. Aquesta cantada coincideix en data amb la celebració del Dia Internacional de la Música que presenta en bona part del món occidental un important nombre de concerts i manifestacions musicals de tota mena en ciutats i viles de tota mesura. El lloc triat, l’esplanada davant del Museu de la Pesca, amb l’escenari dalt d’una de les dues barques de pesca allà amarrades presentava un marc magnífic per l’esdeveniment. Fins i tot la ressaga de la tramuntana que havia bufat durant tot el dia proporcionava un moviment cadenciós de capcineig que semblava acompanyar el ritme de les havaneres. El grup, el Port Bo altra cop -potser caldria donar entrada a noves veus locals -, feu desfilà una rere l’altra un grapat de cançons marineres, havaneres i fins i tot un xotis. Cançons de mar, d’amor i picaresques, bona part d’elles conegudes i corejades per l’ampli públic que omplí el ...

Enguany l'estiu ha arribat amb forces dies d'antelació. Oficialment ho farà el proper diumenge però al carrer ja en patim les conseqüències. Des de fa setmanes que les informacions meteorològiques televisives del nostre país afegeixen a la temperatura d'un lloc determinat una dada que anomenen: temperatura de sensació. Sembla, d'acord amb les opinions de diferents fòrums meteorològics, que se'ns presenta un estiu molt caloròs. En tenim una referència pròxima l'any 2003. Per aquest motiu sembla interessant la taula que veièm més amunt on amb l'ajuda d'un termòmetre i d'un hidròmetre podrem conèixer el nivell d'estrès produït per la temperatura en cada moment. En mar, la brisa marina apaivaga aquesta sensació, però recordeu de dispossar de líquids per evitar la deshidratació. A més cal pensar en la radiació solar i protegir-nos adeqüadament amb cremes solars d'alta numeració.